Un reportatge que demostra com particulars i empreses es van beneficiar dels diners dels nord-americans destinats a fer la guerra a l'Iraq i, després, a la reconstrucció del país. EMISSIÓ: 2 DE MARÇ A "60 minuts", una investigació de la BBC revela que la quantitat de diners robats, perduts o simplement no registrats en cap compte durant la guerra i la posterior reconstrucció de l'Iraq podria elevar-se a la quantitat de 23 mil milions de dòlars. Enregistrat durant el mandat de George Bush, el reportatge demostra, per primera vegada i amb un acurat treball d'investigació, com alguns contractistes privats es van acabar beneficiant personalment del conflicte i de la reconstrucció del país. El treball també posa en qüestió la gestió de l'Administració Bush en aquests processos de contractació i evidencia que, en nombroses ocasions, podria haver actuat motivada per interessos particulars. Els reporters han obtingut les dades provinents de fonts del mateix govern dels Estats Units i del govern iraquià. En el període previ a la invasió de l'Iraq, un dels més alts funcionaris encarregats de la contractació en el Pentàgon es va oposar a la firma d'un contracte d'un valor potencial d'uns 7 mil milions de dòlars. El contracte va acabar sent atorgat a Halliburton, una companyia de Texas - feu de l'expresident George Bush - i amb enllaços directes amb la Casa Blanca. Excepcionalment, només Halliburton va optar a l'oferta. I la va guanyar. A Bunnie Greenhouse, una executiva del Departament d'Adquisicions de l'Exèrcit dels EUA, els oficials del Pentàgon li van assegurar que la contractació de Halliburton venia motivada per la imminent invasió de l'Iraq, fet que, segons ells, justificava la falta de competidors a l'hora d'optar al contracte. "Va ser, del tot, la violació més flagrant de la llei de contractació federal que mai havia vist en tots els anys que he treballat en la contractació pública", diu Greenhouse. En el curs de la seva recerca -feta durant el govern de l'administració Bush - la reportera Jane Corbin descobreix que el govern dels EUA encara mantenia sota secret de sumari prop de 70 casos de denúncies per frau i malbaratament de diners a l'Iraq. D'aquesta manera l'opinió pública nord-americana no podia conèixer la dimensió real del problema i la participació d'alguns dels noms més importants i reconeguts a Nord-amèrica en l'afer. No obstant això, els opositors demòcrates del president han fet pressió per informar públicament sobre aquesta especulació a la guerra de l'Iraq. En aquest sentit, Henry Waxmann, president de la Comissió de Supervisió i Reforma del Govern, critica la gestió del finançament destinat a la reconstrucció de l'Iraq. Diu: "Els diners que s'han malbarat, el frau i l'abús comesos en virtut d'aquests contractes són tan escandalosos que tot resulta atroç. És molt possible que aquest sigui l'exemple més gran d'especulació en una guerra de tota la història." Però en el reportatge no s'involucren només membres del govern dels EUA en l'especulació durant la guerra. El reportatge també demostra, amb xifres i dades concloents, com també persones implicades en el que havia de ser el nou govern iraquià van cometre fraus i van desviar gairebé 1.200 milions de dòlars que havien d'anar destinats a la reconstrucció del país després de la guerra. És el cas de Hazem Shala, nomenat pel nou govern iraquià ministre de Defensa el 2004 i que, tot i ser condemnat a dues penes de presó, va fugir de l'Iraq -afirmant que tot era un complot en contra seu per part de diputats proiranians en el govern - i, durant la investigació del documental, romania sota ordre de recerca i captura per part de la Interpol.