La secta funesta d'un exnazi a Xile: "Cançons de la repressió"

L'any 1961, l'exmilitar nazi Paul Schäfer i un grup de seguidors seus van marxar d'Alemanya i van fundar la Colonia Dignidad a Xile. Era una secta religiosa sotmesa a la voluntat d'aquest líder espiritual, a una subordinació castradora basada en la delació i el càstig. Els cruels maltractaments físics i abusos sexuals als menors eren encoratjats per Schäfer, que va comptar amb la complicitat del grup. "A la nit encara somio en el sistema. Veig el Schäfer amb un grup dels que pegaven. Crec que molta gent ho feia per guanyar-se el Schäfer. 'Tal és dolent, i tu li has pegat perquè és dolent.' Molta gent es va guanyar la seva posició d'aquesta manera. El Schäfer s'ho passava molt bé, allà assegut i mirant com pegaven a algú. Era un monstre, un nazi, un Hitler. El problema és que no ho va fer sol." Jürgen La colònia va col·laborar també amb la dictadura de Pinochet, i es va convertir en un centre de tortura i mort. "A mi em feien dormir aquí dalt, i els presos estaven lligats a baix i els torturaven. Cada nit sentia uns crits terribles. Mare meva, quins crits! I se sentia un soroll terrible dels cops que els donaven. Jo sabia què passava, allà sota. Quan de sobte els crits s'acabaven, ja sabia que la persona s'havia mort." Acki Schäfer va ser detingut el 2006 i va morir a la presó. Avui, un centenar dels membres de la secta i els seus descendents encara viuen a l'assentament, en una convivència grotesca de víctimes i botxins, de silencis i sarcasmes, cadascun afrontant els monstres del seu passat com pot. Els ajudants d'alt rang de Schäfer rebien el nom de "jerarques". Tenien privilegis especials i s'encarregaven de la seguretat, de les relacions públiques i de l'hospital. Els fills dels jerarques són els que actualment dirigeixen la colònia i l'han convertit en un reclam turístic. Un gran acte de contrició va pretendre enterrar el passat, però no va ser real. En aquest documental, la càmera recull el testimoni dels fràgils habitants de l'antiga Colonia Dignidad, atrapats en un passat traumàtic, sinistre, que els impedeix tirar endavant. Parlen obertament dels abusos físics i sexuals, de com en van ser víctimes o com hi van participar, de si han perdonat o si no volen fer-ho, del bàlsam que suposa reconèixer el patiment que van provocar en els altres, de si oblidar o no el passat. "Ara que soc adult només puc estar-ne penedit. N'estàs penedit, però és així, ja està fet. A mi m'agrada cantar, però hauria de tapar el que va passar cantant? Per això ja no canto mai. Diuen: 'Hem d'oblidar el passat i no parlar-ne més.' No, jo no. No suporto més aquesta comèdia fastigosa." Horst Dirigit per: Marianne Hougen-Moraga i Estephan Wagner