"La revolució de l'altruisme" i "Germanes bessones"

EMISSIÓ: Dimecres 12 de juliol, a les 22.35 i les 23.25, al 33 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya) "LA REVOLUCIÓ DE L'ALTRUISME" Una coproducció d'ARTE France i Via Découvertes Durant moltes generacions hem cregut que l'home es mou per un cruel interès propi. En paraules de Richard Dawkins -que va escriure el best-seller "El gen egoista"- "naixem egoistes". Però durant la dècada passada, aquesta idea ha estat cada cop més refutada. Noves investigacions en el camp de la ciència política, la psicologia, la sociologia i l'economia experimental estan forçant a repensar les accions humanes i la seva motivació. Hi ha poderoses raons biològiques per creure que els grups de cooperació poden lluitar contra l'egoisme. Els nens petits mostren un comportament altruista quan amb només un any són capaços de conformar i comprometre's amb un objectiu comú amb els adults. Hi ha incomptables exemples de comportaments desinteressats a la natura. Lleones que alleten cadells d'altres lleones, ocells que arrisquen la vida per avisar la bandada que s'aproxima un falcó o ratolins que passen gana abans que ho facin uns altres ratolins ferits. En molts casos hi ha un imperatiu biològic per cooperar, especialment entre els individus que estan estretament relacionats i quan la supervivència del grup és més important que la de l'individu. La cooperació, juntament amb la mutació i la selecció, podria ser el tercer component de la història de l'evolució de Darwin. Però si l'altruisme és intrínsec a l'home i podem beneficiar-nos d'actuar d'una manera desinteressada, llavors hauria de ser possible una societat estructurada al voltant de l'altruisme. L'escriptor de best-sellers Matthieu Ricard és el pioner d'un nou moviment que propugna la cooperació per afrontar els reptes globals. Els seus treballs s'ensenyen a l'Escola de Negocis de Harvard i ha influenciat molta gent, com el màxim directiu de Mars o l'economista Jeffrey Sachs. "La veu de l'altruisme" analitza les raons científiques que hi ha darrere de la crida a una societat més solidària i cooperativa, l'aposta d'un grup d'investigadors, entre els quals hi ha primatòlegs, economistes, neurocientífics, psicòlegs... i un monjo budista. Dirigit per Sylvie Gilman i Thierry de Lestrade. "GERMANES BESSONES" Premi del Públic a l'IDFA 2013 Una producció de Moment Film El 2003, dues germanes bessones acabades de néixer van ser trobades en una caixa de cartró en un petit poble xinès. Van acabar en un orfenat i van ser donades en adopció per separat, amagant que es tractava de germanes bessones. I així, la Mia i l'Alexandra van acabar a Sacramento (Califòrnia) i en un pintoresc poblet de Noruega, respectivament. En una gran ciutat nord-americana, l'una, i entre muntanyes i fiords, l'altra. Dos cantons del món ben diferents. Els pares adoptius respectius desconeixien en cada cas que hi havia una germana bessona. Tot indicava que el secret estava destinat a mantenir-se en el temps, però el destí tenia uns altres plans. Una sèrie de coincidències -atribuïdes posteriorment a la sort- van fer que els pares, que havien coincidit durant el procés d'adopció a la Xina, iniciessin una investigació que va revelar que les dues nenes eren germanes. Van créixer amb el coneixement que tenien una germana bessona que vivia a l'altra banda del món i sabent que les seves vides eren molt diferents. Quan les nenes tenien 8 anys les famílies es van trobar a Noruega i, tot i que la llengua era una barrera evident, van manifestar un gran vincle entre elles, davant de la sorpresa i l'admiració dels pares. El documental "Germanes bessones" ("Twin sisters") fa un recorregut paral·lel per les vides de les dues germanes i ens mostra una gran història sobre l'amor i sobre el debat que genera sovint la predestinació dels germans bessons. Dirigit per Mona Friis Bertheussen.