Eritrea: "Fugir de l'infern"

Què fa que molts dels refugiats que arriben a Europa travessant el Mediterrani vinguin d'Eritrea? Què hi passa, a Eritrea? Durant quatre anys, un equip de periodistes ha aconseguit contactar amb eritreus valents que han gravat imatges d'amagat dins les presons i centres de detenció i les han tret a l'exterior, amb un risc evident per a les seves vides. És un testimoni cru de les condicions de vida i la repressió en un país del qual ens arriba molt poc. Ens acosta i ens fa entendre les raons dels que fugen d'Eritrea. Potser busquen una vida millor, però sobretot, senzillament, fugen de l'infern. A les presons d'Eritrea s'acumulen opositors, però també gent que ha intentat fugir del país o escapar-se del servei militar obligatori. Hi han arribat sense judici i poden estar-s'hi anys. Des que es va independitzar d'Etiòpia, el 1991, Eritrea està governada pel mateix home, que ha imposat un règim inclement, que silencia qualsevol dissidència. No hi ha eleccions, parlament, ni justícia independent, ni llibertat de premsa. Haver gravat aquestes imatges impactants és una proesa, i dona un valor inèdit a aquest treball periodístic. Ens parlen de milers de persones amuntegades, dormint capiculades, tancades durant anys sense judici. Ens parlen d'amuntegament, insalubritat, tortures. Il·lustren el que també expliquen els testimonis. El Michael és un d'aquests eritreus que van gravar d'amagat a la presó d'Adi Abeyto. "Aquí hi havia més de 2.000 homes presos. Alguns fa quatre, cinc o fins i tot vuit anys que estan a la presó. La gent està tan atapeïda que sembla que estigui morta. Dormen tots capiculats. N'hi ha molts que s'han tornat bojos. Si m'haguessin enxampat, no hi ha cap dubte de què hauria passat. Hi ha persones que han estat 20 anys a la presó només per haver protestat. Per tant, a mi m'haurien pogut executar." El testimoni de Hanna Petros Solomon és especialment impactant. El seu pare era ministre de Defensa i l'any 2011 va escriure una carta oberta per criticar la deriva autoritària del president. El van detenir a ell i a la seva mare. La Hanna tenia 10 anys i no els ha tornat a veure. Anys més tard, a la Hanna també la van detenir i empresonar quan intentava fugir del país per eludir el servei militar. "Tot és molt sàdic. Ho fan perquè la gent cedeixi. La intenció és fer mal a les persones, però no només físicament, sinó també psicològicament. Ara que hi puc pensar amb calma, crec que els mateixos guardes que ens feien patir tant també patien ells. Penso que els eritreus són víctimes i botxins alhora." Només el règim eritreu pot saber el nombre real de presos. Un equip de les Nacions Unides va investigar durant dos anys aquesta xarxa de centres de detenció, però no els van deixar entrar al país. Un reportatge d'Evan Williams Imatge: Andrew Thompson Una producció de PBS