Un viatge a les mines de cobalt

"Cotxes nets, bateries brutes", el preu de la nostra sostenibilitat per als habitants del Congo

Estem en plena revolució elèctrica. La indústria de l'automòbil s'hi ha tirat de cap i ha intensificat la fabricació i la venda de vehicles elèctrics. Ho fa catapultada per les polítiques que es marquen a les cimeres del clima, com la que tindrà lloc a Glasgow aquest novembre, i per les directrius de la Unió Europea

L'emergència climàtica no espera. La Unió Europea vol que el 2050 el continent sigui climàticament neutre, és a dir, lliure d'emissions de CO2. I per aconseguir-ho, ara per ara, no hi ha cap altra alternativa que substituir el parc actual d'automòbils que circulen amb motor de combustió per vehicles amb bateries elèctriques. Des de l'any passat, els fabricants d'automòbils s'exposen a elevades sancions si no redueixen significativament les emissions de CO2 dels seus vehicles. I diversos països ja han fixat dates per deixar de matricular cotxes que utilitzin combustibles fòssils.

Però la matèria primera clau per entrar en aquesta nova era és el cobalt, indispensable per a la fabricació de bateries. I la creixent demanda mundial difícilment es podrà satisfer sense el cobalt de la República Democràtica del Congo, un dels països amb més violència i corrupció del món, també un dels més pobres. D'aquí prové el 75% del cobalt processat arreu del món.

Quin preu té la nostra sostenibilitat per als habitants del Congo?

Condicions de feina infrahumanes, treball infantil, fins i tot morts
Condicions de feina infrahumanes, treball infantil, fins i tot morts

Al marge de la mineria industrial, en mans de grans multinacionals que actuen com un estat dins l'estat, al Congo són habituals les extraccions il·legals, de les quals depenen uns 100.000 miners i les seves famílies. Aquests petits miners són explotats per intermediaris xinesos, que rebenten preus. Un panorama de condicions de feina infrahumanes, treball infantil, fins i tot morts. I també, riscos ambientals.

Un cop a la Xina, la matèria primera es processarà per produir les cel·les de les bateries i després es vendrà als mercats internacionals. Però cap organisme independent supervisa la traçabilitat de la cadena de subministrament. Els fabricants no saben d'on prové el material que compren ni en quines condicions laborals -potser treball infantil- s'ha extret el mineral.

La Xina és el líder mundial en mobilitat elèctrica, amb 2,6 milions de cotxes circulant. Els Estats Units ocupen el segon lloc, amb 1,1 milions de cotxes. A Noruega n'hi ha 300.000, cosa que el converteix en el primer país d'Europa, seguit per Alemanya, amb 142.000 vehicles elèctrics. Hi ha alguna manera de garantir el subministrament net de cobalt per a aquest mercat mundial en creixement? Hauria d'haver-hi una autoritat de control?

Un reportatge de Vanessa Schlesier and Lukas Augustin

Una producció de ZDF/Kobalt Documentary

 

 

Anar al contingut