"Ballar o morir" // "Kurdistan, la guerra de les dones"

"BALLAR O MORIR" EMISSIÓ: dilluns 29 d'abril, a les 22.45, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya Ballar...o morir. Aquesta és la filosofia de vida del ballarí sirià Ahmad Joudeh, de 27 anys, atrapat en el conflicte del seu país. I la vol aplicar per sobre de tot i de tothom, fins al final. "Ballar o morir" és també la frase que es tatua a la pell del coll en ple conflicte militar a Síria. La dansa és la seva vida, la seva profunda raó de ser. Però l'Ahmad no la pot practicar en públic a la seva ciutat -al camp de Yarmouk, al sud de Damasc-, assolada per la guerra. Tampoc per les convencions morals, ètiques i estètiques que el conflicte va imposant sobretot en les zones controlades per l'integrisme islàmic més radical. L'Ahmad balla en solitari davant la runa dels edificis destrossats per les bombes i exhibeix el seu tatuatge en un gest desafiant contra la mort i l'opressió. L'Ahmad ens explica la seva vida. Com de difícil, sovint terrible, va ser la seva elecció vital i professional dins la seva pròpia família. "La meva família és -ens diu- una família àrab molt tradicional, i ballar és una vergonya, una cosa de què t'has d'avergonyir. Es pensen que has de ser gai, i si ets gai, et maten. La meva mare sempre ha estat al meu costat, donant-me suport, però el pare, no. Per impedir-m'ho, em pegava fortíssim, i una vegada em va tòrcer un peu. Em volia trencar la cama, per impedir que ballés." Els seus pares es divorcien a causa, en gran part, de la profunda disparitat mútua -no exempta de violència per part del pare contra la mare - sobre l'elecció personal del seu fill. La família es divideix i genera en l'Ahmad un sentiment de culpabilitat. L'Ahmad aconsegueix fugir del malson en què s'ha convertit el seu país. I arriba als Països Baixos, on l'acull el Ballet Nacional. Des de llavors viu a Amsterdam i actua tant a Holanda com a diverses ciutats del món. La seva història la recullen mitjans de comunicació de tot el món. Estrelles mundials de la cançó com Sting o de la dansa com Robert Bolle cerquen la seva col·laboració. Però el fet que la seva família encara és a Síria l'inquieta, el tortura profundament. Tots els seus fantasmes familiars ressorgiran quan s'assabenta que el seu pare també ha pogut fugir, ha arribat a Alemanya i és en un centre d'acollida per a refugiats... A pocs quilòmetres d'on viu ell. Dirigit per Roozbeh Kaboly "KURDISTAN, LA GUERRA DE LES DONES" EMISSIÓ: dilluns 29 d'abril, a les 23.40, al 33, 30 dies a internet (GEO blocat a Espanya). Una coproducció de MAGNETO PRESSE i ARTE. El 2015 el món celebrava el seu valor a la batalla de la ciutat de Kobani, al nord de Síria, a la frontera turca. Un any més tard d'alliberar aquest indret simbòlic del jou jihadista, les dones kurdes de les Unitats de Defensa Femenines (YPJ) continuen la seva lluita contra l'Estat Islàmic (EI) al Kurdistan sirià i a Sinjar (Iraq), valentes, combatives i, kalàixnikov en mà, amb cants partisans als llavis. El seu lema és: "Dones! Vida! Llibertat!". Aquest exèrcit de dones, entrenat militarment i políticament i que porta per bandera l'objectiu d'una societat lliure del patriarcat, forma part d'un moviment de resistència creat fa quaranta anys a Turquia entorn de l'activista política Sakine Cansiz. Cofundadora del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Cansiz va ser assassinada juntament amb dues militants kurdes a París el 10 de gener de 2013 i és una icona que ha inspirat diverses generacions de dones. Són també l'origen de les comunitats i dels camps d'entrenament instal·lats a les muntanyes de Qandil, al nord de l'Iraq, que reuneixen dones kurdes de la regió i també d'arreu d'Europa, unides per un mateix ideal: la construcció de societats democràtiques, multiètniques i multiconfessionals per canviar la història de l'Orient Mitjà. Després d'haver seguit durant més d'una dècada aquestes heroïnes kurdes, la directora marroquina Mylène Sauloy es va retrobar amb elles a finals de 2015 i treballa per restablir pas a pas la seva herència. Joves reclutes o no tan joves, aquestes dones que lluiten en primera línia contra l'EI, defensen en el mateix moviment --i el mateix somriure-- la igualtat i la paritat. El documental "El Kurdistan, la guerra de les dones" ("Kurdistan, la guerre des filles") és un emocionant tribut que ens mostra una utopia salvadora, un feminisme vigorós posat de manifest amb una remarcable maduresa política. El documental ha rebut el premi el Millor Migmetratge en el XIII Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona 2016. La cerimònia de lliurement de premis va tenir lloc el passat 1 de desembre. Podeu veure el tràiler aquí.