Oriol Vives catapulta el Llista cap al tercer títol europeu consecutiu (5-3)
El Lleida Llista Blava ha salvat l'honor a l'hoquei patins català, que corria el risc de ser destronat de la majoria de competicions. La Copa del Rei va viatjar a Galícia per primer cop en disset anys i la Final Four de l'Eurolliga la van disputar quatre equips portuguesos, però la successora de la Copa de la CERS continuarà un any més a les vitrines lleidatanes. És una fita inèdita en l'hoquei europeu; noms històrics com Barcelos, Novara o Liceo tenen el seu nom inscrit tres cops al palmarès de la competició, però no de manera consecutiva.
El triomf sobre el Hockey Sarzana (5-3) té un mèrit especial si es considera que, en temps de vaques magres, el Llista, cinquè a l'OK Lliga, ha derrotat un rival que compta amb el patrocini d'una entitat bancària i ha pogut fitxar un xilè, un argentí i el català Joan Galbas, martell de tots els seus rivals al parquet andorrà on s'ha disputat la final. Avui, però, s'ha topat amb un descomunal Oriol Vives.
Poques coses pitjors hi ha, per a un esportista, que preparar una final amb la tensió requerida i que aquesta es retardi per una negligència. Després que en una de les semifinals la tanca que envolta la pista es desmuntés per la topada d'un jugador, l'inici del matx s'ha retardat considerablement per una avaria en el marcador electrònic. Els àrbitres portuguesos no han volgut sentir parlar del cronometratge manual fins que ja s'acumulava una demora de vint-i-cinc minuts; afortunadament, el comptador de les possessions ha funcionat correctament. Les incidències, moltes evitables, en partits d'hoquei continuen esdevenint inexorables, endèmiques.
L'equip d'Alessandro Bertolucci ha ensenyat les cartes des del primer moment: plantejament defensiu, a alentir el joc i a aprofitar les transicions. Al Lleida se li multiplicaven les opcions de llançament però ni Jepi Selva ni Joan Cañellas han pogut trobar porteria; en canvi, els ligurs han obert el marcador en el seu primer intent, i de nou amb el santcugatenc Joan Galbas com a protagonista, marxant de Bruno di Benedetto i sorprenent Martí Serra al pal curt (5').
El decorat era perfecte per a un equip habituat a un hoquei tàctic i a la gestió del ritme del partit, i més atenent al criteri dels àrbitres portuguesos, que han jugat a les compensacions després d'estalviar-se una blava (per falta per darrere) i un penal (per bola al patí) contra el Sarzana. Els roig-i-negres s'amuntegaven davant la porteria i convertien cada contra, de Galbas o de De Rinaldis, en un esglai. I així, faltant cinc minuts per al descans, Galbas ha elevat una bola des de mitja pista; ningú l'ha ni tan sols fregat, però ha acabat entrant a la porteria de Martí Serra.
L'escenari del partit no variava en els primers minuts de la represa, si bé els d'Albert Folguera han pogut obtenir la primera recompensa a la seva insistència: un batzac del selvatà Oriol Vives ha vençut la resistència del meta Simone Corona (32'). Totes les interrupcions continuaven afavorint els ligurs, fins i tot les causades -un cop més- per la dèbil subjecció de la tanca de la pista. Però just quan faltaven deu minuts, els àrbitres han apreciat penal en una acció protagonitzada per Sergi Folguera. Oriol Vives ha assumit la responsabilitat i ha batut Corona amb un xut a la seva esquerra (40').
A partir d'aquest moment, al Sarzana li han petat els ploms. Un altre clar penal sobre Sergi Folguera, que ha motivat la blava per a Davide Borsi, ha permès a Vives capgirar el marcador (42'); i una segona blava, a De Rinaldis, ha ofert als lleidatans una falta directa que el farnesenc ha transformat després del rebuig de Corona, provocant un deliri orgiàstic a la pista i a la banqueta lleidatana (43'). Amb els ligurs absents, el trempolí Andreu Tomàs s'ha inventat una gràcil acció individual que ha liquidat el partit. El tercer gol de Joan Galbas (46') ha quedat en anècdota: el marcat accent de la Terra Ferma fa encara més bonica, malgrat les incidències, la Europe Cup.