L'ERTO al futbol: imposició per als grans, salvació per als modestos

Davant l'impacte de la crisi de la Covid-19, cal prendre mesures per taponar l'hemorràgia econòmica que pot suposar en el futbol, i la revisió a la baixa dels salaris dels esportistes és una de les més evidents. Els camins per subscriure-la, però, tenen traçats ben diversos segons la categoria.

• La via preferida pels principals clubs del futbol espanyol és arribar a acords amb els seus esportistes, en base, per exemple, a la figura de la reducció de jornada. Aquestes entitats defensen que els jugadors no estan inactius aquests dies, ja que segueixen plans d'entrenament als seus domicilis i que, per tant, estan treballant per al seu equip. És lògic, per tant, que els clubs considerin que aquesta feina s'ha de continuar retribuint, si bé abonant només una part del que el futbolista hauria de percebre. En el cas del Barça, per exemple, i segons fonts del club, des de finals de la setmana passada hi ha converses amb els jugadors de la primera plantilla de futbol i, des de principis d'aquesta, amb els de la resta de seccions, però, per ara, no hi ha acord.

• En canvi, l'aplicació d'un ERTO (Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació) suposaria una imposició dels clubs sobre els seus treballadors, molt menys beneficiosa a escala econòmica. L'única quantitat que el jugador tindria segura seria la que abona l'Estat en aquests casos i que varia segons les circumstàncies familiars de cada cas, però que no supera els 1.400 euros. Cal tenir en compte que la quantitat que percep un futbolista a final de temporada està dividida en diferents conceptes, com el salari mensual, fitxa, primes, premis d'antiguitat o els drets d'imatge.

• En canvi, per a un club de Segona B, l'últim graó abans del futbol considerat amateur, la presentació d'un ERTO és el clau roent al qual s'agafen per sobreviure. A través d'aquesta fórmula, els seus treballadors (futbolistes i resta de personal) poden, almenys, percebre un salari mentre duri la crisi i les entitats no tinguin cap ingrés al marge de la línia de bestretes anunciades per la Federació Espanyola. És, en general, la millor opció davant un escenari de pèrdues econòmiques inevitables.

Aquest dimecres al vespre ja eren una vintena els clubs de la categoria de bronze que han presentat ERTO, dels quals cinc són catalans (Cornellà, Llagostera, Gimnàstic, Prat i Olot), però és més que probable que la xifra augmenti en les properes hores.

Els clubs esperen que l'autoritat laboral accepti la presentació d'aquests ERTO per causa de força major, tenint en compte que les federacions han suspès les competicions i que els ajuntaments han clausurat instal·lacions de la seva propietat on juguen i entrenen aquests equips. A partir d'aquí, només quan es pugui traçar un escenari clar de represa de les competicions els clubs podran dibuixar el full de ruta de la recuperació.

Si els tornejos de la temporada es poden acabar, per exemple, els clubs intentaran abonar als jugadors la part del sou que hagin deixat de percebre aquests mesos; però si la temporada fos cancel·lada, s'entraria en una situació de resolució de contractes del tot diferent a l'actual. Sí que és més clar que pot haver-se de compensar, no necessàriament de forma directa i malgrat no existir una normativa clara per a una situació com l'actual, els socis i famílies dels jugadors de base per un servei que no s'està oferint. Els ERTO són un baló d'oxigen per als clubs més humils, però no esborren del tot la incertesa de cara al futur.