Marc Márquez, Kilian Jornet i aquesta fauna

Sincerament, tant me fa si va forçar més del compte. Va fer mal a algú? Va en l'ADN d'aquests pilots, i a qui no li agradi que no se'ls miri ni se'ls escolti. Van a la feina amb crosses si cal i amb guixos, plaques i cargols als ossos del cos, i proven de "treballar". Prefereixo aquesta mena de persones que les que per un encostipat de merda es queden a casa i no van a la feina. I el cop d'haver-se d'operar una segona vegada m'imagino que deu haver estat prou dur per a Marc Márquez; sí, també per al Tro de Cervera, capaç de tot, però també capaç de fer-se mal. I per tant el que toca ara és fer un pas al costat. Ja sé que molts i moltes penseu que és un inconscient. Ho respecto, però jo no tinc aquesta percepció. Potser fa massa anys que em bellugo pels pàdocs i m'han induït a veure així les coses. El que no m'agrada és com ho ha resolt comunicativament el seu equip, personalitzat en la figura d'Alberto Puig. Jo l'explicació de l'accident domèstic me l'hauria estalviat, sigui veritat o no. Com deien els Beatles, "let it be". En fi, tornem al tema: No us fa por el que fa Kilian Jornet? Veure'l saltar d'aresta en aresta pels pics més perillosos del món, o ens escandalitza o ens emociona. Al capdavall, estem parlant d'un altre escollit, algú que és capaç de pujar a l'Everest més d'una vegada amb les mans a les butxaques i tenir cagarrines en l'ascens. I som-hi! No es quedarà pas a casa, agafarà tovalloletes higièniques i cap amunt. Aquesta fauna són així. Si no fossin així no serien alguns dels esportistes més icònics de la nostra era. És clar que tot és opinable. Aquesta és la meva opinió.

Marc Márquez, Kilian Jornet i aquesta fauna

De la forta caiguda a l'accident domèstic