"Joc de trons" passa per sobre de les estrenes de cinema

Joc de trons &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; Inevitablement, aquesta setmana comencem parlant de sèries, perquè ha arribat l'hora de veure com acaba la producció que ha congregat més fans els últims anys, "Joc de trons". La matinada del 14 al 15 d'abril s'estrena a HBO i a Movistar+ la desitjadíssima última temporada, que decidirà qui s'asseu al tron de ferro i quins clans sobreviuen a la gran guerra contra els caminants blancs, els morts vivents que van creuar el mur i amenacen la vida als set regnes de Ponent. Les autoritats més destacades en la matèria, després de l'autor dels llibres, George R. R. Martin, són Linda Antonsson i Elio Miguel García, autors d'"El món de gel i foc" i responsables de Westeros.org. Hem parlat amb ells aquesta setmana i ens deien que el final serà agredolç, que es confirmen els viatges en el temps de Brann per arranjar el present i el futur, que Daenerys i Jon Snow estaran junts tot i saber que són família, i que podrem veure la batalla més impressionant, detallada i àmplia filmada mai per a la televisió. En qualsevol cas, que els fans es quedaran amb ganes de més, però que encara queden dos llibres per publicar-se i ja s'estan preparant més sèries situades en altres èpoques. Per contrarrestar l'estrena de la setmana, Netflix, que ho té difícil, aposta per una nova sèrie de zombis, el dia 11, la més o menys convencional "Black summer", que funciona com a preqüela de "Z Nation", i una comèdia interessant: "Huge in France", el dia 12, amb l'humorista francès Gad Elmaleh, amb un gran èxit al seu país, com a protagonista. Lo dejo cuando quiera &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; El prolífic David Verdaguer torna amb una altra comèdia esbojarrada basada en una cinta italiana molt exitosa. Verdaguer, com Bryan Cranston a "Breaking bad", és un professor de química que, fart de veure com tothom li passa la mà per la cara, es dedica a fabricar i traficar amb una droga innovadora que triomfa al mercat. Però fins aquí la semblança amb la genial producció de l'AMC. Això és una successió de gags més o menys encertats, amb un Ernesto Sevilla en la seva línia i un Ernesto Alterio desbarrant com mai. Irregular, ximpleta, inconsistent... però amb algunes escenes inspirades i, per tant, del tot apropiada per a una tarda de pluja depriment. El parc màgic &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; Per als més petits, una muntanya russa, literal, d'aventures protagonitzades per una nena petita i els personatges que surten de la seva imaginació. Entre tots creen un parc d'atraccions que serà la clau perquè ella accepti la greu malaltia de la seva mare. Un film d'animació correcte, massa calculat potser, i previsible, però que a les criatures entre 5 i 10 anys segur que els agradarà. Si són una mica més grans, entre 7 i 13, segurament els agradarà més "La Mia i el lleó blanc", un film d'aventures rodat a l'Àfrica per conscienciar-los sobre l'amor per la natura i els animals. ¿A quién te llevarías a una isla desierta? &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; La cartellera arriba plena de cintes destinades al públic adolescent. Per exemple, a Netflix s'estrena aquest retrat generacional dirigit per Jota Linares, un film cru sobre com els joves de la generació "millennial" afronten la frustració de veure com és de difícil realitzar els seus somnis. La protagonitzen Jaime Lorente, María Pedraza (tots dos ja famosos per "La casa de papel" i "Élite") i els catalans Andrea Ros i Pol Monen. El director ens explicava que li encantaria que aquest film els catapultés com a relleu generacional dins la professió. I és que els actors són realment el més destacable d'una pel·lícula que es ressenteix del fet d'estar basada en una obra de teatre, i això la fa caure en moments d'inacció evidents, però que, en la segona meitat, a partir del moment en què s'alliberen de les mentides, agafa empenta fins a assolir un final acceptable. After. Aquí empieza todo &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; L'adaptació del best-seller d'Anna Todd, un film que cal evitar de totes totes, una cinta tòxica, per retrògrada i masclista, que incideix novament en la infàmia de l'amor romàntic com a eix vital i la possessió de la parella com a demostració d'afecte. El nou "Crepuscle" amb una cara més amable, però, precisament per això, més perillosa, que explica la història d'amor entre una pàmfila verge que el seu primer dia a la universitat s'enamora a l'instant del fill rebel del rector. Vull menjar-me el teu pàncrees" &#9733;&#9733;&#9733;&#9733;&#9733; Molt millor opció que l'anterior, tot i que també té un punt cursi, és un anime sobre la relació entre dos "outsiders", un d'ells amb una malaltia terminal, que es converteix en un cant a les relacions més desinteressades i jovials. S'encalla una mica i avança a batzegades, però té un resultat final gens menyspreable. Altres estrenes Completen la cartellera "Dobles vidas", el nou film d'Olivier Assayas, director de "Personal shopper", una comèdia sobre la crisi de la mitjana edat, amb uns diàlegs intensos i afilats, i amb Juliette Binoche i Guillaume Canet rient-se d'ells mateixos; "La profesora de parvulario", premi al millor director a Sundance i probablement el millor treball de Maggie Gyllenhaal, que aquí interpreta una mestra que farà tot el possible perquè el seu alumne més brillant pugui demostrar el seu talent; la desigual "A la vuelta de la esquina", millor actor als premis del cinema alemany; "El día que vendrá", un drama d'època al servei de Keira Knightley que avorrirà fins i tot els seus fans; i "El hijo del acordeonista", l'adaptació de l'obra de Bernardo Atxaga liderada per Eneko Sagardoy.

"Joc de trons" passa per sobre de les estrenes de cinema

Tot i que aquesta setmana la cartellera està eclipsada per la vuitena i última temporada de la sèrie "Game of thrones", també trobareu produccions interessants als cines