Pau Gasol: ni el primer, ni l'últim

Dominique Wilkins Una sola temporada comptant amb aquest aler, recordat sobretot pel seu pas pels Atlanta Hawks i per les seves esmaixades, li va servir al Panathinaikos grec per aixecar la Copa d'Europa. Per a desgràcia del Barça, Wilkins, Vrankovic i tot el Panathinaikos van ser els botxins dels blaugranes en la final de París de l'any 1996. Dues temporades més tard, Wilkins, nou vegades "all-star", refeia el camí europeu, aquest cop per jugar a la Fortitudo de Bolonya. George Gervin Què hi fa un quatre vegades màxim anotador de l'NBA, i nou cops "all-star", jugant a Manresa? En part, la presència de Gervin al Congost durant la temporada 1989-90 s'explica pels seus problemes amb les drogues, que el van excloure de la millor lliga del món. Els seus punts van salvar el Manresa del descens, com dos anys abans li havien servit a l'Olímpia de Roma per eixamplar la nòmina d'estrelles al "pallacanestro". George Gervin jugant amb el TDK Manresa. Font: Miquel Àngel Forniés Kenny, "Sky", Walker Després de tocar el cel en el concurs d'esmaixades de l'any 1989, Sky Walker es va enlairar cap a Granollers en vol procedent dels New York Knicks. Escollit pels Knicks en la posició número cinc del draft, les lesions van ser un llast després d'una carrera de cinc temporades a l'NBA, i van propiciar la seva arribada al vell continent. Allen Iverson 11 vegades "all-star", finalista de l'NBA amb els Philadelphia 76ers, i MVP de la lliga nord-americana l'any 2001, Iverson va tenir un pas fugaç pel Besiktas turc. L'any 2010, el ràpid escorta va aterrar a Istanbul en plena davallada, i va aportar més aviat poc en l'aspecte esportiu. Això sí, la venda d'entrades als partits del Besiktas es va disparar un 40% amb la presència de "The Answer". Allen Iverson, com a judador del Besiktas turc. Font: Reuters Bob McAdoo Itàlia va acollir amb els braços oberts McAdoo durant 7 temporades, del 1986 al 1993. Probablement la vella glòria NBA amb millor carrera europea, va militar a l'Olímpia de Milà, al Forlí i al Fabriano. En 15 anys a l'NBA, aquest anotador compulsiu va aconseguir dos anells de campió amb Los Angeles Lakers (1982 i 1985), un MVP (1975) i cinc presències en el cap de setmana de les estrelles; a Europa va guanyar dues Copes d'Europa (1987 i 1988). Alex English Una altra vegada la lliga italiana reclutava una estrella de l'NBA. Després de fer carrera sobretot als Denver Nuggets, English va militar només una temporada al Nàpols (1991-92) ja en el crepuscle de la seva carrera. Quan era al seu zenit, va jugar 8 vegades l'All-Star, i va ser màxim anotador de la lliga nord-americana en dues ocasions. Adrian Dantley Membre distingit dels "bad boys", els Detroit Pistons que van guanyar dos anells de campions de l'NBA consecutius (1989 i 1990), Dantley va ser un altre dels noms estel·lars que van acabar a Itàlia, i al Milà en particular. Era en la temporada 1991-92, ja deixant enrere el guardó de màxim anotador de l'NBA, dues vegades, i les seves vuit participacions en l'All-Star. Andrea Bargnani i Lamar Odom (Baskònia), Roy Tarpley (Olympiakos), Spencer Haywood (Venècia), Artis Gilmore (Fortitudo Bolonya), Ralph Sampson (Unicaja), Rolando Blackman (AEK d'Atenes i Milà), Darryl Dawkins (Milà) i Orlando Woolridge (Virtus Bolonya) són altres jugadors que han tingut un rol destacat a l'NBA i que també han acabat a Europa els seus dies en actiu.

Pau Gasol: ni el primer, ni l'últim

El bàsquet europeu, destí d'algunes llegendes de l'NBA per acabar la seva carrera: Wilkins, Iverson, McAdoo o Gervin van fer el salt