Cesc Fàbregas: "A Messi no li podem demanar res més, però com a culer estic agraït que s'hagi quedat"

Cesc Fàbregas ha passat pel "Tot costa" aquest dimarts i ha deixat uns quants titulars. Amic personal de Messi, encara no sap què farà l'argentí la temporada vinent i si continuarà o no al Barça. El futbolista d'Arenys atén la trucada del Jordi Costa i la Sònia Gelmà des de Mònaco, on juga des de fa dos anys. Tens idea d'acabar la teva carrera a Mònaco? Encara tinc ganes de provar alguna altra experiència. Ja tinc 34 anys, però estic amb força i amb ganes de continuar jugant a futbol. Com vius el futbol en context de pandèmia? És estrany. És trist. Jugues en estadis increïbles i no hi ha atmosfera, no hi ha aficionats. El futbol és dels futbolistes, però els aficionats són un percentatge molt alt del joc. Els crits, les emocions, el que t'empenta a fer un esprint extra. Això ha mort una mica, però és el que toca pel bé de tothom. A veure si d'aquí uns mesos ja poden venir aficionats a veure els partits. Cesc Fàbregas va abandonar Stamford Bridge entre llàgrimes (Foto: REUTERS) Has jugat a la Premier, al Barça... ara, a França, trobes a faltar la competició del primer nivell? El que es troba a faltar realment és la Champions. És una competició màgica i l'he jugada molts anys. Ara fa dos anys que no la jugo i ho noto. M'agradaria formar part d'aquella música, d'aquella gran competició. Segueixes el Barça de prop? Mires tots els partits? Sí, tot el que puc. El 90% dels partits els miro. I els mires com a jugador o com a aficionat? El gol de Sergi Roberto contra el PSG com el vas viure? Totalment com un aficionat, aficionat total. No soc molt de cridar per casa, però visc molt els partits dels equips on he jugat, sobretot del Barça. M'encanta mirar futbol i el Barça és el que em desperta més emocions. Farà sis anys que vas deixar el Barça. Vas marxar sentint-te poc estimat? A veure com surt el titular. Va faltar una mica de sintonia al final. Vaig començar bé, però, al final, la clau van ser les sensacions. Miro gols de Messi i en les tres temporades que vaig ser al Barça i hi surto moltíssim. "No va anar tan malament", penso. Passat el temps, la meva sensació actual és molt millor del que va ser el dia que vaig marxar Havies esperat molt temps per venir al Barça i al cap de tres anys vas decidir que el millor era marxar. Per què? No tinc molta paciència quan les coses no van molt bé. M'agrada sentir-me estimat, sentir-me important en l'equip. Potser per com m'havia sentit a l'Arsenal durant vuit anys, allà era el capità. Si després vas a un lloc os no hi ha tant sentiment, em costa. Quan vaig veure que no hi havia sintonia, veient els equips que em volien, vaig voler sentir-me important i guanyar títols. No era al Barça, però era en altres grans equips. Ho tens superat? No guardo rancúnia, ho tinc molt superat a dia d'avui. Sí que vaig tenir uns mesos difícils, tot i que al Chelsea vaig fer una gran temporada en el meu primer any allà. Vam guanyar un doblet. Els primers mesos em feia ràbia el que havia passat al Barça, però passa el temps i tot se supera. Marxes al Chelsea de Mourinho el 2014, et vas sentir una mica com l'antiheroi del barcelonisme per marxar amb Mourinho? No. Havia de marxar on creia que m'aniria millor, la decisió era meva i no depenia del que digués la gent. Mourinho em va inspirar. Em va dir que ens les havíem tingut als Arsenal Chelsea i als Barça Madrid, però que tot allò estava superat. Avui en dia continuo escrivint-me missatges amb ell i li agraeixo moltíssim el que va fer per mi. Penses ser entrenador? No ho sé. M'he format amb grans entrenadors i molt diferents. Wenger, Aragonés, Conte... A Barcelona, tothom parla de Xavi com a futur entrenador. T'ha sondejat? No, no... Encara tinc quatre anys més de futbol. Li desitjo el millor al Xavi i que li vagi tot bé quan arribi al Barça, sigui ara o més tard. I amb Guardiola mantens el contacte? No, no. Amb el Pep, res de res. Teníeu admiració mútua abans de venir al Barça. Vau acabar amb un punt de decepció mútua? No sé si la decepció amb el Pep és mútua. Van passar coses ,però prefereixo no parlar-ne. Era el meu ídol des de nen. És de qui més he après, potser. T'acompanya l'estigma de ser un mal suplent. Encara ho ets? Soc molt mal suplent i ho seguiré sent fins que em retiri. Però no ho canviaria per res, perquè, tot i transmetre-ho molt des de la meva primera època a l'Arsenal, sempre m'ha ajudat per ser millor. Utilitzava la ràbia de ser suplent per entrenar com mai i millorar. El que no sigui mal suplent que aixequi la mà. Us escriviu amb Messi de tant en tant? Sí, sí. Amb el Leo, amb Mascherano, amb Busquets, amb Alba. Vam fer molt bona pinya. Vas quedar satisfet que Messi continués aquest any al Barça? Mirant pels teus amics, sempre vols el millor per a ells. Què més li podem demanar a Messi? No es pot demanar res més, ho ha fet tot durant quinze anys. Em fa gràcia això que diuen que no corre. Ningú no ho deia quan guanyava triplets. En el cas del Leo, que és tan especial, em va fer una mica de llàstima veient que gent de dins del club li intentava fer mal. Com a culer, estic agraït que s'hagi quedat aquest any al Barça. Cesc Fàbregas: 'Com a culer, agraeixo que Messi continuï al Barça' Pot ser que Messi se senti sol ara al Barça? No ho crec. Fa molts anys que hi és. Però Suárez era un pilar molt important per al Leo i perdre'l del teu costat deu ser difícil. Ens passaria a tots. Es pot haver trencat algun vincle entre Messi i l'afició del Barça? Creus que l'estiu vinent deixarà el Barça? No sé quan marxarà, però no crec que s'hagi trencat cap vincle amb l'afició. El Leo ha estat massa gran. Potser es van espantar veient que podia marxar, però el dia que passi, que arribarà, tothom valorarà tot el que ha fet, i això quedarà sempre. El vestidor del Barça ha manat massa? En la meva època diria que no, però, quan parlo ara amb Messi, no parlem gaire de futbol. En l'època de Pep..., ja sabem com és el Pep. Amb el Tito, tothom el respectava moltíssim. Amb el Tata potser van passar algunes coses, sí. El dia del Rayo que vam guanyar 0 a 4 i vam perdre la possessió va quedar descol·locat i va parlar amb alguns jugadors per veure si canviàvem algunes coses. Creus que el Barça ha d'aprendre a conviure amb la realitat, que l'època dels triplets ja ha passat? Mai se sap. Ara per ara sembla que sí, però el futbol és com és. Un exemple, quan va arribar Guardiola el 2008, amb alguns reforços com Alves i Piqué, va guanyar un sextet. El marge entre guanyar i perdre és molt fi. Potser ara per ara, si som realistes, el Barça no està preparat per guanyar el triplet, però pot passar igualment, eh. Hi ha jugadors joves que han de créixer.

Cesc Fàbregas: "A Messi no li podem demanar res més, però com a culer estic agraït que s'hagi quedat"

L'exjugador blaugrana, actualment a la lliga francesa, repassa les llums i ombres de la seva etapa al Barça i comparteix la seva visió sobre la situació actual de Messi