Germinal, 78 anys, a casa seva amb la seva gossa, la Fosca
Germinal, 78 anys, a casa seva amb la seva gossa, la Fosca
Solidaris

Ucraïna remou velles ferides: "Penso en el doble exili de la mare, fugint de Franco i els nazis"

Germinal Domènech es fill de refugiats de la Guerra Civil Espanyola que van emigrar a França i després van acabar fugint dels alemanys

Actualitzat

La Fosca apareix senyorívola al darrere d'una pomera florida. La gossa ens observa reptadora, marcant una autoritat que, del cotxe estant, ens atemoreix. Borda. Al capdamunt d'un dels trossos que toca a Mas Ardèvol, entre Falset i Porrera, al Priorat, intueixo la figura d'un home prim, de cabells blancs. És el Germinal. Parla amb el Charlie, un amic de la família que els poda els fruiters. El cel és clar després d'una nit d'aigua. Els sòls de llicorella s'han estovat.

Mas Ardèvol, a casa del Germinal Domènech
Mas Ardèvol, a casa del Germinal Domènech(Foto: Marc Valls)

El Germinal té 78 anys. Ha sigut paleta tota la vida. Ara està jubilat. Amb la guerra a Ucraïna, tot el que van patir els seus pares, sobretot la Teresa, la mare, belluga:

"Em fa pensar en tot el que m'explicaven els meus pares. Van emigrar a França a causa de la guerra civil. El Joan, el pare, va anar a lluitar a la Batalla de l'Ebre i amb la retirada va creuar la frontera. La mare, el va seguir, tot i l'oposició dels meus avis"

El dia que les tropes de Franco entren a Barcelona, la Teresa --que aleshores tenia 17 anys-- marxa cap a França amb una família de Porrera. És el 26 de gener del 1939. Com tants milers de refugiats republicans, el Joan i la Teresa van a parar al camp de concentració d'Argelers amb altres veïns del poble.

Poc temps després d'haver deixat aquell infern de sorra, els nazis ocupen França i detenen el Joan:

"En lloc de portar-lo a un camp d'extermini, el traslladen a un camp de treball a la frontera amb Alemanya. Se'n va poder escapar. El meu pare feia 1,80 i quan va sortir no arribava a 40 quilos"

A Perpinyà, en un context d'ocupació, de toc de queda i de por, neixen el Germinal i la seva germana, la Mireia:

"Llavors la mare va començar a tenir por dels alemanys perquè detenien la gent. I només deia: "vull marxar, vull marxar". Ens va agafar a mi i a la meva germana i va tornar cap a Catalunya en plena postguerra"

Som al 1944. El pare del Germinal no els acompanya perquè ha trobat feina:

"Un cop a la frontera de Portbou, detenen la mare. No en sap el motiu. Ens separen. A ella la tanquen en una cel·la. A nosaltres en una habitació amb molts altres nens. Jo tenia set mesos i la meva germana un any i mig"

La Guàrdia Civil informa la Teresa que el motiu de la seva detenció és perquè no ha batejat els fills. Una informació que, segons el Germinal, la mare no sabia d'on havia sortit. Desesperada per no poder veure els nens i preveient que la situació podria empitjorar decideix jugar-se-la.

"La cel·la donava al carrer. Per la reixa va veure que passava un home. El va cridar i li va preguntar com es deia:" Baldomero Robles", li va respondre. La mare li va donar una nota amb el telèfon de la Càndida, la meva àvia. I li va demanar que li truqués i li digués que estava detinguda amb els fills a Portbou"

El Baldomero, que era carboner, ho fa. Truca a la Càndida. Una dona que amb els 50 anys que tenia no havia sortit mai del poble. La Càndida se'n va cap a Portbou a buscar als petits i els porta cap a Porrera.

El Germinal i la seva germana Mireia a Mas Ardèvol
El Germinal i la seva germana Mireia a Mas Ardèvol, entre Falset i Porrera (Foto: Germinal Domènech)

A la mare, recorda el Germinal, la traslladen a la presó de Figueres. Després a la de Pilats de Tarragona. Passen tres mesos.

Finalment, i per poder sortir, l'obliguen a signar un document amb el compromís que batejarà els fills quan arribi al poble. El signa.

"Quan hi penses ara, veient les dones, els nens que han de deixar casa seva a Ucraïna, el cap se te'n va cap aquella època, i et ve al cap tot el dolor que va patir la mare"

Un dolor marcat per dos exilis, fugint de Franco i dels nazis. I la por, sempre la por, barrejada amb la determinació per salvar la vida. Gràcies a les investigacions del periodista i escriptor Toni Orensanz, el Germinal va poder saber qui va denunciar la seva mare. Tres dones d'ordre, de Porrera, una de les quals falangista, que van donar per fet que la Teresa i el Joan no havien batejat els fills.

Les imatges d'Ucraïna el remouen

En molts moments de la conversa, les reflexions del Germinal ens porten al moment actual. A totes les guerres, assevera, qui paga sempre és la població civil. Les mateixes víctimes, els mateixos rostres, indefensos davant la maquinària bèl·lica greixada des de la distància i la fredor dels despatxos:

"És un disbarat. M'avergonyeixo dels polítics. Parlant s'arriba allà on sigui. Si convé, mentre no ens posem d'acord, no ens aixequem de la taula"

Germinal, 78 anys, recorda la història familiar marcada per l'exili
Germinal Domènech, 78 anys, recorda la història familiar marcada per l'exili(Foto: Marc Valls)

Ara se sent impotent de no poder ajudar els ucraïnesos. L'edat pesa. Però no oblida que hi ha altres conflictes al món i moltes persones que també necessiten ser acollides:

"Hi ha molta hipocresia. Què passa amb tots els refugiats que estan abandonats a Grècia, a Turquia. Què passa amb els nois que salten la tanca de Melilla i són apallissats per la policia? On és, la diferència?"

Acabem. El Germinal confessa que, després de la conversa, ha quedat descansat.

ARXIVAT A:
MigracionsRefugiatsGuerra Civil espanyola
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut