La falta de metges deixa els pobles a l'estacada

El desprestigi de la medicina de família, una allau de jubilacions en els pròxims 10 anys i la falta d'incentius fan que cobrir una vacant en una zona rural sigui una odissea
Carla Pedret
TEMA:
Salut
Els pobles s'enduen la pitjor part de la falta de metges, que es nota fins i tot a l'àrea metropolitana (Foto: iStock)

Catalunya no té prou metges. Ho diuen els sindicats i el mateix Departament de Salut. Hi ha vacants fins i tot a l'àrea metropolitana de Barcelona i això deixa les zones rurals en una situació complicada. Sense escola o consultori mèdic, un poble s'apaga. Els alcaldes són conscients que mantenir aquests serveis és l'única manera d'alentir la despoblació. Hi depèn la seva supervivència, però el debat és més profund. Hi ha en joc el model sanitari i de territori que volem per al nostre país.

Envoltats de vinyes i vigilats per la majestuositat de la serra de Montsant, Ulldemolins i Poboleda semblen aliens a les vicissituds de la vida moderna. El Priorat té vins de fama mundial, bons restaurants, un entorn privilegiat. És un lloc ideal per desconnectar, però viure-hi ja és una altra cosa. Carreteres amb revolts, distàncies que es doblen quan arriba la neu i la llunyania de nuclis més grans fan que aquestes viles, com altres indrets d'alta muntanya, tinguin dificultats per mantenir un nombre mínim de metges.

La plantilla està tan ajustada que qualsevol imprevist és un trasbals, expliquen Sergi Méndez i Josep Maria Díaz, alcaldes d'Ulldemolins i Poboleda:

"Tenim una població molt envellida i amb malalties cròniques. Quan es produeix una baixa i el consultori no pot obrir, es viu amb angoixa"

És pràcticament impossible aconseguir substituts i les absències es reparteixen entre els metges de servei. El pitjor és a l'estiu, quan la població es triplica, mentre la plantilla minva pels torns de vacances.

Malgrat la pressió, "els forats es van tapant", diu amb convicció la doctora Elena Taverna, coordinadora del CAP de Cornudella de Montsant i de les Borges del Camp.

Els números auguren que aquest "anar fent" serà insostenible a mig i llarg termini. En els propers 10 anys s'esperen més de 8.000 jubilacions de metges i metgesses, algunes a la zona del Priorat, com explica la doctora Taverna:

"L'any passat es va jubilar un metge a Cornudella, aquest any un altre i un tercer al CAP de les Borges. En els propers tres anys esperem tres jubilacions més. És el problema: es jubilen i no hi ha ningú que vingui"


On són els metges?

El 2018, Catalunya tenia 476 metges per 100.000 habitants per darrere de l'Aragó, el País Basc, Navarra, Cantàbria, Astúries i Castella i Lleó. La Comunitat de Madrid és la que registra la ràtio més elevada, però la seva particularitat -una gran ciutat i menys quilòmetres quadrats- no la farien del tot comparable amb la resta.

Aquest gràfic mostra l'evolució de la taxa de metges per 100.000 habitants entre el 2007 i el 2018. Totes les comunitats autònomes han augmentat les seves plantilles, però ho han fet a diferents velocitats, com mostra el percentatge de canvi.

 

 

El 2018, Madrid, l'Aragó i el País Basc tenen la taxa més elevada i Castella-la Manxa, Ceuta i Melilla, la més baixa. Catalunya coincideix amb la mitjana de l'Estat. El 2007 hi estava per sobre.

Per protestar contra la pressió assistencial i la falta de metges a molts CAPs catalans, l'atenció primària va convocar ara fa un any una vaga. Responent a les seves demandes, l'Institut Català de la Salut (ICS) va fer noves contractacions i algunes reestructuracions per sumar l'equivalent a prop de 300 noves places.

El sindicat Metges de Catalunya, el majoritari entre els facultatius, assegura que aquestes mesures són pegats i que no actuen sobre la falta endèmica de metges de família.

Sembla fàcil: Es necessiten metges i es contracten. El problema és que no hi ha prou metges de família per cobrir les vacants.

La falta de vocació hi tindria a veure. L'any 2018, només un de cada deu estudiants de medicina que van fer el MIR, l'examen per escollir especialitat, va triar medicina de família.

Verónica Cusati, resident d'últim any, forma part d'aquesta minoria. Afirma que, malgrat la seva importància, la medicina de família està desprestigiada i hi ha un gran desconeixement de tot el que pot abarcar. Un altre factor són els diners, reconeix Cusati:

"Hi ha opcions que tenen més sortida a la privada com la cirurgia estètica. No és el mateix fer una mamoplàstia a la privada que fer una guàrdia a l'Hospital de Tarragona"

Sobre el paper, hi ha metges suficients per cobrir les vacants i l'allau de jubilacions previstes en la pròxima dècada. Espanya és el segon país del món amb més facultats de medicina per nombre d'habitants darrere de Corea del Sud.

Ser un centre de formació implica que alguns dels metges tornaran als seus lloc d'origen, però, segons un estudi de l'Organització Mèdica Col·legial d'Espanya, Catalunya és la zona de l'Estat que més col·legiats ha perdut entre 1997 i 2017.
 

Aquestes dades, segons Metges de Catalunya, evidencien que no som capaços de retenir el talent. Un 30% dels metges que marxen de Catalunya trien València i les Illes Balears. L'Aragó és una altra de les destinacions predilectes. I és que, per la mateixa feina, l'Aragó paga entre 300 i 500 euros més al mes.

La consellera de Salut, Alba Vergés, reconeixia en una entrevista a TV3 les diferències salarials i que la falta de metges es notava especialment a comarques, però afirmava que s'està treballant per garantir el servei a 20 anys vista:


Com fer la medicina rural més atractiva?

Professionals i sindicats coincideixen que els incentius econòmics ajudarien a tapar forats. "Les penes amb pa fan de més bon passar", afirma la doctora Elena Taverna.

Els metges del Priorat ja reben un plus per treballar en una zona considerada com alta muntanya i un altre per desplaçaments, però "els complements són tan baixos que a vegades no cobreixen ni la benzina", reconeix la doctora Taverna.

La por és un altre factor. Els residents no saben treballar sols, explica Carles Garcia, metge rural des de fa més de 30 anys:

"Els estudiants han fet la residència en un hospital o en un CAP i sempre treballen en equip. En un poble qui para el cop ets tu i l'infermer o infermera. A molta gent això li fa por"

L'UCI queda lluny. En urgències greus, els veïns d'Ulldemolins o Poboleda han de recórrer 40 quilòmetres fins a l'Hospital Sant Joan de Reus, uns tres quarts d'hora en cotxe.

A més, si el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) està ocupat atenent una urgència, hi han d'actuar els equips de primària. Saber reaccionar és clau, però la formació en reanimació és massa bàsica, apunta Elena Taverna:

"Totes les àrees bàsiques, rurals o urbanes, fan cada any una formació en reanimació cardiopulmonar i suport bàsic amb desfibril·lador. Està molt bé, però és el que qualsevol persona del carrer podria fer. Nosaltres hauríem de tenir una formació avançada"


Més places MIR a medicina de família

L'Estat és qui defineix el nombre de places MIR a petició de les comunitats autònomes. Malgrat l'envelliment de la població i l'increment de malalties cròniques, les places de medicina de família porten anys congelades.


La Conselleria de Salut ha confirmat a Catalunya Ràdio que ha demanat més places de medicina comunitària, però en el moment de la publicació d'aquest reportatge, el Ministeri de Sanitat encara no havia respost a la petició.

Per entomar el repte i planificar les necessitats futures, el 2018 la Conselleria de Salut va crear la Direcció General de Professionals de la Salut.

S'han fet passos però són insuficients segons Metges de Catalunya, que ha denunciat l'ICS davant d'Inspecció de Treball per incomplir l'acord que va posar punt final a la vaga d'ara fa un any a l'Atenció Primària.

Altres zones de l'Estat ja fa temps que s'han arromangat per buscar solucions. L'Aragó i el País Basc paguen més als seus metges i Castella i Lleó ofereix contractes de tres anys als millors residents.

La salut de la medicina rural i de la medicina de família té a veure amb quina atenció sanitària volem: Volem un model més car i amb l'hospital com a centre, o un model més sostenible amb l'atenció primària com a pal de paller?

Per a Sergi Méndez, alcalde d'Ulldemolins, la tria també determinarà el futur del nostre territori:

"A l'Aragó ho tenen molt clar, però a Catalunya no ens ho acabem de creure. Parlem sempre de reequilibri territorial, quan mai no hi ha hagut equilibri. Potser hauríem de començar a prendre consciència d'aquesta realitat"

ARXIVAT A:
Salut

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut