Ricard Ustrell: "Que torni la verema!"

D'aquí poques hores serà dilluns i seran les 6 del matí. Començarà una nova etapa d'"El matí de Catalunya Ràdio", que afronto amb molta il·lusió i amb moltes ganes, agraït per l'oportunitat i pel privilegi que suposa poder tornar a treballar a la ràdio pública del país. Quan el director, Jordi Borda, em va proposar posar-me al capdavant del programa matinal de la ràdio, de seguida em va tornar una mena de nervi intern, una sensació magnífica i reconeguda. Aquest és un repte apassionant i complex. Per això necessitava acceptar-lo sota dues premisses: la confiança i els recursos. I sobre aquesta base hem construït aquest projecte durant aquestes últimes setmanes, amb la direcció de Catalunya Ràdio i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Joaquim Maria Puyal deia que la verema sempre torna. Joan Barril també ho predicava. Aquest motiu empíric m'ha sigut molt útil per afrontar aquest nou "Matí". S'hi suma la comoditat amb què he treballat amb la direcció de Catalunya Ràdio per trobar-nos-hi de nou. Hi he constatat, i espero no equivocar-me, unes ganes i una voluntat clara de posar-nos-hi de veritat, de fer alguna cosa més i de recuperar allò que sembrava cada any el Puyal. És precisament en aquest punt on ens hem trobat. Catalunya Ràdio és una ràdio que té 40 anys, i en tots aquests anys d'història ha esdevingut ràdio motor de ràdio, ràdio de país, ràdio de tradició i cultura, ràdio de llengua, ràdio de talent i ràdio d'innovació. La ràdio que ha sigut escola i la ràdio que ha sigut la base sobre la qual han construït altres ràdios. Catalunya Ràdio és, a més, la ràdio dels millors professionals. Els que han fet que aquesta ràdio fos capaç de generar tots els referents radiofònics i periodístics que hi ha en una bona part dels mitjans catalans i espanyols. A mi, Catalunya Ràdio m'ha construït l'imaginari radiofònic. Guardo a la memòria moments molt concrets, com a oient ja de molt petit i com a treballador durant els 10 anys que hi vaig ser, des d'"El matí de Catalunya Ràdio d'estiu" del Pere Mas fins a "El suplement". Aquells anys, a més, vaig aprendre moltes coses i vaig redescobrir coses increïbles a l'arxiu --al poc arxiu-- que hi havia: el Barnils, el Vendrell i el Monzó, les entrevistes de la Guillermina Motta, en Vinyoli i tot una sèrie de programes increïbles: l'"Aventura és l'aventura", "Tarda Tardà", "Pasta gansa", "Sang bruta", "Versió original", "Fixa't com sona", "El suplement", "El Cafè de la República", "En guàrdia!", "L'aparador", "Eduqueu les criatures", "Tapias variades" i tants altres. Per fer "El matí de Catalunya Ràdio" m'aferro a aquesta ràdio que he sentit durant tota la meva vida i a tots els professionals de qui he tingut la sort d'aprendre. A més, m'envoltaré de gent amb olfacte i amb passió pel mitjà. La ràdio que m'agrada és la ràdio que es cuida, la que no confon l'espontaneïtat amb la creativitat. La creativitat té disciplina, la dels oficis, la de la mateixa vida. La ràdio que m'agrada és la que treballa molt per ser creatius. I la que aprèn mentre crea. Soc conscient que el que ve al davant no serà fàcil. A més, les circumstàncies actuals del país no són les òptimes. Convivim amb una maltractada cultura, regna un ambient més aviat estèril, sovint de pocs significats i massa significar-se. Catalunya, a vegades ensopida i a vegades desconfiada, bada. Sospito que caldrà fer de ràdio pública i continuar sent plurals i sensibles, crítics i constructius. Caldrà cuidar la llengua --com a defensors de la cultura universal i de la concreta, la pròpia de Catalunya--. I amb tot això caldrà no perdre de vista el nostre principal propòsit --al meu entendre--, el d'acompanyar molta gent. Som i hem de seguir sent, bàsicament, companyia. Us demano confiança i us animo a formar part d'aquest nou matí de Catalunya Ràdio. Cadascú té el seu sentiment, això és una cosa molt íntima, però aquests dies que m'he retrobat amb molts companys de la ràdio he comprovat que tots coincidim en un compromís i en una voluntat. El compromís és el de fer ràdio a la ràdio pública i nacional de Catalunya, la voluntat és la de fer que tornin a passar coses a Catalunya Ràdio. Construïm a partir d'aquí. Estic convençut que ens ho passarem bé. Que torni la verema!

Ricard Ustrell: "Que torni la verema!"

Reflexions prèvies al debut de Ricard Ustrell