"Soc un dels atletes que van pujar a l'escenari a la cloenda de Barcelona 92"

Trenta anys després, la petjada dels Jocs Olímpics de Barcelona encara és molt present, a la ciutat, al país i a l'imaginari col·lectiu. Per celebrar l'aniversari de Barcelona 92, "Rècords", el podcast d'històries de l'esport de Catalunya Ràdio, recupera tots els detalls d'alguns dels moments més recordats d'aquelles dues setmanes inoblidables entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1992. "Atletes, baixin de l'escenari". El testimoni dels músics En la part final de la cerimònia de cloenda dels Jocs es desferma la festa. El concert de rumba programat es converteix en un festival improvisat. Centenars d'esportistes que eren a la pista participant de la cerimònia que posava punt final als Jocs s'enfilen a l'escenari per seguir ballant-hi a sobre. Los Manolos van participar en aquella gran festa (CCMA) El grup que tocava a sobre l'escenari quan es va produir la invasió d'esportistes eren Los Manolos, que compartien festa amb Los Amaya i amb Peret, el bo i millor de la rumba catalana. En el moment de la invasió sonava "Viva la rumba". "La cerimònia era molt assajada. Tots teníem clar on ens havíem de posar. I quan vam sortir, tot estava ple de gent. La primera impressió va ser que tot el que s'havia assajat no serviria per a res", recorda per a "Rècords" el Xavi Calero, un dels membres de Los Manolos. "Va haver-hi un moment, uns segons, que vaig pensar que ens tallarien abans d'hora, que perdríem els nostres dos minuts de glòria", repassa trenta anys després. "Vaig ser a sobre l'escenari. Tot es movia molt" Nani Escudé va ser olímpic a Barcelona 92 amb la selecció espanyola d'hoquei herba. Ell i els seus companys van tenir la sort de participar en la cerimònia de clausura, la nit del diumenge 9 d'agost. Per casualitat va trobar-se davant l'escenari i en veure que molts esportistes hi pujaven, va anar-hi al darrere. "A l'escenari s'hi podia accedir per les mateixes escales des de la pista d'atletisme. Va arribar un moment que hi havia tanta gent que uns ajudaven els altres a pujar-hi." La cerimònia de clausura va tenir moments tensos (CCMA) El seu company a la selecció espanyola d'hoquei herba, el David Freixa, va enregistrar-ho tot amb la seva càmera VHS. Des de la pista, sense enfilar-se al famós escenari: "La gent que va pujar a l'escenari crec que no n'era conscient però els que estàvem a sota sí que vèiem que hi havia perill i que l'escenari podia acabar ensorrant-se. Sort de la intervenció del Constantino Romero." La intervenció de "la veu" Imatges de corredisses, de gent saltant el metre i mig que separa la gespa de l'escenari, i dels pobres cantants envoltats d'esportistes amb moltes ganes de ballar i poc sentit del ridícul i del perill. Des de l'organització no s'esperaven una situació com aquella i algú des del centre de control va dir: "Tino, digues alguna cosa!" I Constantino Romero, la veu de les cerimònies de Barcelona 92, va deixar anar: "Preguem als atletes que baixin de l'escenari". En català, en espanyol i en anglès. "Només podia demanar que baixessin i la famosa frase ha quedat en l'anecdotari dels Jocs", explicava fa uns anys Constantino Romero a Catalunya Ràdio recordant un dels moments més memorables de la seva vida i dels Jocs de Barcelona 92.

"Soc un dels atletes que van pujar a l'escenari a la cloenda de Barcelona 92"

Retrobem testimonis d'una de les postals més recordades dels Jocs de Barcelona, l'"Atletes, baixin de l'escenari" de la clausura