Pedro Sanchez i la porta encertada

Pedro Sánchez planteja reformar la Constitució per limitar la inviolabilitat del rei
Laura Rosel: Pedro Sanchez i la porta encertada
Per primer cop en la història de la democràcia espanyola, un president del govern obre la porta a tocar l'únic que des de fa més de 40 anys és intocable: la Corona. Per a molts, l'autèntic pal de paller de l'estructura de l'estat espanyol des de la Transició. I així va quedar recollit en la gairebé també intocable Constitució: que converteix una persona de carn i ossos, ja sigui Joan Carles I o Felip VI, en el símbol de la unitat d'un país.
 
Una porta que obre ara Pedro Sánchez -encara que només sigui per deixar-hi passar un fil minúscul de llum- enmig d'una bateria de titulars sobre escàndols al voltant del rei emèrit. A Botsuana, a més de deixar-s'hi el maluc, Joan Carles Primer s'hi va deixar -ben estripat- el precinte de seguretat que fins aleshores li havia blindat la imatge i li havia deixat tot el marge del món per fer i desfer el que li rotés. 
 
Amb Botsuana, vam descobrir Corinna. Forbes va posar xifra (i molts zeros) al patrimoni secret del monarca. Periodistes estrangers van començar a parlar dels viatges a l'Aràbia Saudita, de l'AVE a la Meca i del 'tant per barril'. 
 
La Fiscalia suïssa va agafar paper i llapis, i ja està dibuixant un primer croquis judicial. De tant soroll, Felip Sisè es va veure forçat a buscar un mecanisme de seguretat urgent i renunciar a l'herència en vida. Però la veda està oberta i ara ja són mitjans madrilenys i partits de govern els que en van plens.  
 
Pedro Sánchez avisa que "no hi ha espai per a la impunitat". I quan ho diu, fa trontollar 40 anys de blindatge polític, judicial i institucional entorn la figura de Joan Carles Primer. Pel càrrec que ho ocupa quan ho diu. Pel moment en què ho diu. I per com ho remata: suggerint que la inviolabilitat del rei s'ha de limitar per llei a la seva activitat com a cap de l'estat... i no a cap altra.
 
Rere la porta que ha obert Pedro Sánchez hi ha la possibilitat que Joan Carles Primer deixi de tenir impunitat, immunitat i inviolabilitat. Una combinació de privilegis exclusius de què gaudeix pel simple fet de dir-se Borbó i haver heretat un càrrec, que li permeten no haver d'afrontar cap tipus de responsabilitat jurídica ni política per res del que hagi fet al llarg de la seva vida.
Anar al contingut