Per primer cop en la història de la democràcia espanyola, un president del govern obre la porta a tocar l'únic que des de fa més de 40 anys és intocable: la Corona. Per a molts, l'autèntic pal de paller de l'estructura de l'estat espanyol des de la Transició. I així va quedar recollit en la gairebé també intocable Constitució: que converteix una persona de carn i ossos, ja sigui Joan Carles I o Felip VI, en el símbol de la unitat d'un país.   Una porta que obre ara Pedro Sánchez -encara que només sigui per deixar-hi passar un fil minúscul de llum- enmig d'una bateria de titulars sobre escàndols al voltant del rei emèrit. A Botsuana, a més de deixar-s'hi el maluc, Joan Carles Primer s'hi va deixar -ben estripat- el precinte de seguretat que fins aleshores li havia blindat la imatge i li havia deixat tot el marge del món per fer i desfer el que li rotés.    Amb Botsuana, vam descobrir Corinna. Forbes va posar xifra (i molts zeros) al patrimoni secret del monarca. Periodistes estrangers van començar a parlar dels viatges a l'Aràbia Saudita, de l'AVE a la Meca i del 'tant per barril'.    La Fiscalia suïssa va agafar paper i llapis, i ja està dibuixant un primer croquis judicial. De tant soroll, Felip Sisè es va veure forçat a buscar un mecanisme de seguretat urgent i renunciar a l'herència en vida. Però la veda està oberta i ara ja són mitjans madrilenys i partits de govern els que en van plens.     Pedro Sánchez avisa que "no hi ha espai per a la impunitat". I quan ho diu, fa trontollar 40 anys de blindatge polític, judicial i institucional entorn la figura de Joan Carles Primer. Pel càrrec que ho ocupa quan ho diu. Pel moment en què ho diu. I per com ho remata: suggerint que la inviolabilitat del rei s'ha de limitar per llei a la seva activitat com a cap de l'estat... i no a cap altra.   Rere la porta que ha obert Pedro Sánchez hi ha la possibilitat que Joan Carles Primer deixi de tenir impunitat, immunitat i inviolabilitat. Una combinació de privilegis exclusius de què gaudeix pel simple fet de dir-se Borbó i haver heretat un càrrec, que li permeten no haver d'afrontar cap tipus de responsabilitat jurídica ni política per res del que hagi fet al llarg de la seva vida.