Qui vol parlar amb els talibans?

L'Afganistan ha anat de la mà amb el veí Pakistan els darrers anys. Un exemple: vuit ministres del govern de l'Emirat Islàmic de l'Afganistan van sortir d'una gran madrassa pakistanesa on estudien 4.000 persones de famílies humils. A molts, la misèria els aboca a aquestes escoles de culte islàmic i, després, a l'extremisme. Així ho explica la periodista Mamarha Afridi al podcast "Mapamundi": "L'atur ara mateix és el principal problema. I això afavoreix que acabin a les madrasses i s'uneixin als talibans. Moltes vegades veiem que els talibans locals condueixen cotxes més grossos. I a molts d'aquí els impressiona i pensen: "D'acord, si m'hi uneixo tindré accés als mateixos luxes que tenen ells". Mamarha Afridi és la primera i única periodista de les zones tribals pakistaneses (Catalunya Ràdio / Sergi Roca) La represa del poder dels talibans a l'Afganistan no s'entén sense el poderós ISI, l'InterServices Intelligence del Pakistan, els serveis secrets pakistanesos. Nicolás de Pedro, cap d'investigació de l'Institute for Statecraft de Londres, assegura al podcast "Mapamundi": "El Pakistan no contribueix a l'estabilitat de l'Afganistan, sinó que en els darrers 40 anys ha contribuït decisivament a la seva inestabilitat. Al Pakistan li interessa un govern amic a Kabul com el dels talibans i farà tot el possible perquè sobrevisqui". Militarització de la frontera La frontera que separa els dos estats, traçada al segle XIX per l'imperi britànic, divideix les comunitats. Ara les separa una tanca de 2.600 quilòmetres i de quatre metres d'alçada amb filferros, concertines i un miler de fortins. És, però, una frontera tan postissa com porosa, perquè les dues bandes no s'han deixat de relacionar, amb mercaderies que van i venen, malgrat el recent canvi de règim. Un camió carregat de magranes travessa la frontera afganopakistanesa. (Catalunya Ràdio / Sergi Roca) La Xina i Rússia volen evitar la inestabilitat regional Les autoritats xineses, quan parlen amb els talibans, prioritzen que l'activisme uigur del Xinjiang no es pugui refugiar a l'Afganistan. No volen cap mena d'inestabilitat que entorpeixi els seus plans d'infraestructures per connectar la Xina amb el mar d'Aràbia i també cap a Europa. El periodista pakistanès de l'agència Associated Press Lehaz Ali ho resumia així al podcast "Mapamundi": "La Xina té les seves inversions i aposta pel comerç. Estan establint el Corredor Econòmic Xina-Pakistan i volen crear una carretera cap a l'Afganistan, d'allà a l'Àsia central i després cap a l'est d'Europa. I també de l'Afganistan cap a l'Iran, cap a Turquia, i fins a Europa". Les infraestructures són una de les prioritats xineses a l'Afganistan (Catalunya Ràdio / Sergi Roca) Rússia tampoc no vol que el que passa a l'Afganistan desestabilitzi l'Àsia central exsoviètica, on encara manté una forta presència. També vol enfortir la seva posició diplomàtica amb el Pakistan perquè li doni cartes de negociació amb l'Índia. I els talibans què volen? Volen estar bé amb tothom, com explica el talibà Muhmad Mobeen al podcast "Mapamundi": "La Xina, el Pakistan, Rússia, Qatar... ja tenien una bona relació amb els talibans. Però l'Emirat Islàmic vol una bona relació amb tothom, també amb Amèrica i amb Europa. Però els líders de l'anterior govern van mostrar-ne una imatge dolenta que no era certa. Els talibans no són mala gent, volen la pau". Als carrers, la gent prou feina té a sobreviure Les cues als bancs, amb la sensació de "corralito", és angoixant per a moltes famílies. Es tracta d'un país en fallida tècnica, amb l'atur que creix i amb gent que treballa, però que no cobra. Cues per treure diners davant d'un banc de Kabul (Catalunya Ràdio / Sergi Roca) Molts afganesos demanen ajuda per marxar, però també perquè el món no s'oblidi d'ells. Estan atemorits. De fet, hi ha milers d'afganesos que continuen amagats, que viuen amb un perfil baix o que intentent fugir. Les més amenaçades són les ètnies minoritàries, els antics col·laboradors de les forces estrangeres i, sobretot, les dones. El burca acaba per protegir les dones (Catalunya Ràdio / Sergi Roca) Els talibans promouen l'ús del burca, que s'ha multiplicat exponencialment a les grans ciutats. També prometen moderació, però tornen a impedir que moltes dones treballin i que les nenes majors de 12 anys vagin a classe.

Qui vol parlar amb els talibans?

La Xina i Rússia, amb el suport del Pakistan, apuntalen els talibans, que prometen respectar les dones a l'Afganistan