Putin distorsiona la història per justificar la guerra a Ucraïna?

Tres dies abans de l'inici de la invasió, el 21 de febrer, Vladímir Putin va situar l'origen de la independència d'Ucraïna en Lenin i en els errors històrics dels dirigents de l'URSS. El president rus deia: "La Ucraïna soviètica és el resultat de la política dels bolxevics i se la pot anomenar legítimament Ucraïna de Vladímir Lenin." Josep Puigsech, professor d'Història Contemporània de la UAB, assegura que Lenin no va crear la Ucraïna moderna, però sí que: "Va potenciar l'ucraïnès com a llengua d'ús públic i també va potenciar els quadres directius ucraïnesos en la direcció del Partit Comunista d'Ucraïna." Putin no esmenta en el seu discurs que, el desembre del 1991, el 90% dels ucraïnesos van votar a favor de la independència. Per Putin, Lenin va ser el creador i l'arquitecte de la Ucraïna moderna (Europa Press) La llengua russa a Ucraïna, un dels motius de l'anomenada "operació especial" En el mateix discurs, Vladímir Putin també denuncia una suposada discriminació del rus a Ucraïna. Putin defensa que les autoritats de Kíiv volen extirpar la llengua i la cultura russes (Europa Press) Oleksí Smírnov, historiador ucraïnès, justifica al podcast Mapamundi la política lingüística ucraïnesa: "Quan vam obtenir la independència, el 1991, després de la caiguda de l'URSS, va començar el ressorgiment nacional, i la llengua ucraïnesa va començar a recuperar la seva posició. Fer de l'ucraïnès l'única llengua oficial és l'única manera de combatre la dominació de la llengua russa i les reivindicacions russes a Ucraïna." A les repúbliques autònomes de la Federació Russa, el tàrtar, el txuvaix, les llengües mordovianes i moltes altres estan desapareixent i Putin hi manté el rus com a única llengua oficial. Putin i l'OTAN Aquest va ser un discurs televisat d'una hora aproximadament, en què el líder rus va recordar les promeses, ara incomplertes, de la cimera del 1990 "El 1990, quan es discutia la unificació d'Alemanya, els Estats Units van prometre als líders soviètics que la jurisdicció de l'OTAN o la presència militar no s'expandirien ni un centímetre cap a l'est i que la unificació d'Alemanya no portaria a la propagació de l'organització militar de l'OTAN cap a l'est." Segons el professor Puigsech, en aquest cas, Vladímir Putin te raó. El 1990, James Baker i Helmut Kohl van prometre a Mikhaïl Gorbatxov que una Alemanya reunificada no entraria a l'OTAN I és que quan, el 1993, Bill Clinton va arribar a la Casa Blanca va tirar pel dret i va fomentar una política d'expansió de l'OTAN cap a l'est d'Europa. El 1997 es va signar per escrit un acord entre l'OTAN i el llavors president de la Federació Russa, Borís Ieltsin, que establia que si l'Aliança Atlàntica feia una expansió cap a l'est mai seria amb tropes de combat permanents ni s'acostaria a les fronteres russes. Amb l'última incorporació a l'OTAN de Macedònia del Nord, el 2020, s'ha evidenciat l'incompliment, segons Puigsech. "Ha estat un moviment molt poc encertat de l'OTAN, sobretot perquè no tenia cap necessitat geoestratègica d'anar-se acostant cap a Rússia. Rússia va assumir el model liberal capitalista i l'hegemonia dels Estats Units a partir del 91, i aquests moviments Rússia els ha percebut com una provocació." Crimea, el regal de Khrusxov Putin també assegura en la seva al·locució que: "El 1954, Khrusxov va prendre Crimea a Rússia per alguna raó i també la va donar a Ucraïna. De fet, així és com el territori de la Ucraïna moderna es va formar." Efectivament, quan es commemorava el 300 aniversari del tractat de Pereiàslav, el llavors president de l'URSS va transferir aquesta península, segons Puigsech, però seguint una lògica de subordinació a una entitat superior, que era la ciutadania soviètica. I, encara més, el president rus també qualifica de neonazis les autoritats ucraïneses: "No sorprèn que la societat ucraïnesa hagi hagut d'afrontar l'augment del nacionalisme d'extrema dreta, que aviat va derivar en una russofòbia agressiva i en neonazisme." Però per Puigsech: "No hi ha base per dir que actualment hi ha grups neonazis al poder a Kíiv. N'hi ha a Ucraïna, com també a la Federació Russa, però per a l'opinió pública russa era útil presentar les autoritats ucraïneses emparentades amb aquell nazisme que ja va ser derrotat el 1945." El paper d'Ucraïna a la Segona Guerra Mundial Ucraïna no va tenir cap paper especial al costat dels nazis, però sí que hi va haver sectors col·laboracionistes. Destaca Stepan Bandera, una figura mitificada pels grups d'extrema dreta ucraïnesos. Pravi Sèktor, la formació política actual que s'identifica amb les tesis d'extrema dreta, reivindica la seva figura. A l'inici de la Segona Guerra Mundial, sectors nazis ucraïnesos, anticomunistes i antisemites, van intentar col·laborar amb l'exèrcit nazi per mirar d'aconseguir una Ucraïna independent. El resultat final és que Stepan Bandera va ser internat en un camp de concentració alemany. L'anomenada "operació especial" a Ucraïna recau en l'herència dels tsars, de la Rússia soviètica i de la post comunista (Europa Press) Putin tampoc no parla d'un dels fets més horrorosos de la història d'Ucraïna del segle XX, l'anomenat Holodomor --o fam a Ucraïna--, als anys 30, en què van morir milions d'ucraïnesos arran de la política de Stalin de col·lectivitzar l'agricultura. El cas de Finlàndia Putin podria fer servir els mateixos arguments --la creació leninista i el neonazisme-- contra altres estats propers a l'òrbita exsoviètica? Podria. Per exemple, amb un país que no va crear Lenin, però que sí que va combatre al costat dels nazis durant la Segona Guerra Mundial, que és Finlàndia. Pel professor d'Història de la Universitat de Hèlsinki Alejandro Gómez del Moral, és possible però dubtós. "Els finlandesos van ser cobel·ligerants dels nazis, però no compartien amb ells l'agenda racial. Eren aliats contra un enemic comú, l'URSS. Deien: 'No som nazis, som antimarxistes.' Potser Putin podria utilitzar això, però ho dubto. La imatge que projecta Finlàndia és d'una democràcia moderna i sana, i, evidentment, no és ni feixista ni nazi."

Putin distorsiona la història per justificar la guerra a Ucraïna?

El líder rus nega la identitat ucraïnesa i el seu dret a la sobirania amb arguments històrics, culturals i lingüístics