Les monarquies estan de retirada
Una vintena de monarquies van desaparèixer al segle XX: alguns reis i reines podrien tenir els dies comptats
Les monarquies estan de retirada
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Mapamundi

Les monarquies estan de retirada

Una vintena de monarquies van desaparèixer al segle XX: alguns reis i reines podrien tenir els dies comptats

Actualitzat

Al món hi ha una quarantena de regnes, la majoria encapçalats per homes, amb caràcter vitalici, i designats per dret d'herència. El paradís de les monarquies absolutistes és el golf Aràbic, on els palaus estan apuntalats pel petroli. A Europa, amb una excepció, totes les monarquies són parlamentàries. Siguin del tipus que siguin són molts els súbdits que qüestionen aquestes institucions i els seus privilegis. Al segle XXI, quin futur té la monarquia?

Reis absolutistes en un nou mil·lenni

Amb un govern autoritari, sense constitució i establerta en la llei islàmica, l'Aràbia Saudita és avui la monarquia més poderosa. La família Saud té molt pocs límits i es reparteix tots els càrrecs del govern.

Els reis absolutistes justificaven el seu poder en l'anomenat Dret diví. Eren representants de Déu a la Terra i, per tant, només havien de respondre davant d'ell. Ningú més els podria demanar explicacions.

En el cas del rei saudita, Salman bin Abdulaziz, no és un representant de Déu a la Terra, però sí que té un caràcter de custodi dels llocs sants, fet que li concedeix una certa pàtina de legitimitat.

Salman bin Abdulaziz és formalment el rei saudita però les regnes del país les porta el seu fill (Europa Press)
Salman bin Abdulaziz és formalment el rei saudita, però les regnes del país les porta el seu fill (Europa Press)

Mentre el petroli sigui imprescindible per fer girar el món, Occident continuarà prioritzant l'estabilitat al golf Aràbic per fer-hi negocis davant dels drets humans, assegura Lurdes Vidal, directora de l'àrea del món àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).

"L'Aràbia Saudita té les principals reserves petroleres del món però sabem que això té data de caducitat; s'hauran de readaptar i diversificar l'economia. El que pot fer afeblir-ne la fortalesa."

La dependència del petroli no és l'única amenaça a la seva hegemonia; la seva població és molt jove i està molt connectada al món.

El suport d'Occident a les monarquies del golf Aràbic

Primer amb els britànics i, a partir de la II Guerra Mundial amb els nord americans, la presència estrangera al golf Aràbic ha estat constant.

El 1945 hi va haver un pacte fundacional que marca les relacions entre l'Aràbia Saudita i Occident. El van signar el president Roosevelt i el rei Abdulaziz i perdura fins avui. L'acord garanteix el subministrament de petroli i hidrocarburs a canvi d'armament, és a dir, seguretat per a l'Aràbia Saudita. Tothom hi guanya, especialment els nord-americans, que són els primers exportador d'armes a aquest regne.

L'última monarquia absolutista d'Europa

Alberto Pellegrini, professor d'Història de la Universitat de Barcelona, afirma al podcast del "Mapamundi" que la Ciutat del Vaticà, tal com va néixer el 1929 i sota un prisma politicoinstitucional, és "una monarquia absolutista".

"El Papa no té parlament, no té constitució, no té ministres i la dictadura de Mussolini va tenir un paper cabdal en la seva creació."

De fet, la majoria de les monarquies que van plantar cara al feixisme han aconseguit perdurar i les que no ho van fer van caure. Així, les de Romania, Bulgària o la mateixa Itàlia, que van col·laborar amb el feixisme, no van sobreviure després de la Segona Guerra Mundial.

Algunes monarquies, com la Noruega, van plantar cara al nazisme (Europa Press)
Algunes monarquies, com la Noruega, van plantar cara al nazisme (Europa Press)

En canvi, a Noruega o Dinamarca, que van oposar-se al nazisme, les monarquies van sortir reforçades després de la guerra.

Quin és el futur de les monarquies europees?  

Molts reis i reines no deixaran d'aparèixer als segells de correus o a les monedes, especialment, com diu el professor Pellegrini, "en aquells estats on la població considera que les monarquies tenen un rol cerimonial".

Una altra cosa és en els dos regnes europeus més grans: el Regne Unit i Espanya. En el primer cas, els dubtes poden arribar quan es mori Elisabet II, una personalitat molt estimada pel poble britànic. Llavors s'haurà de veure el sentiment de la població.

En el cas de la corona espanyola, pel professor Pellegrini, el problema no és Felip VI, "sinó part de la seva família".

"Què passarà en el futur? És impossible fer previsions. Tot pot ser, com ara que es convoqui un referèndum o que el rei decideixi posar com a reina la seva filla per modernitzar la institució."

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut