La pandèmia ho ha arraconat pràcticament tot, inclosa l'emergència climàtica que vivim. A l'indret habitat més fred del planeta, la població ja pateix directament l'impacte del canvi climàtic. A la República de Sakhà, a Sibèria, l'hivern és molt dur, per sota dels 50 graus sota zero, i en canvi, a l'estiu els termòmetres s'enfilen fins als 40 graus. Aquesta oscil·lació tèrmica degrada el permagel -el subsol que està completament congelat- i posa en perill cases i infraestructures, a més d'alliberar tones de CO2 i de metà. A "Mapamundi", el podcast de Catalunya Ràdio per entendre el món, viatgem fins a una zona del planeta on l'Acord de París ja arriba tard. Les infraestructures, en perill Manel Alías ha vist com serà el futur del planeta i dels seus habitants si no s'actua amb urgència. El corresponsal de Catalunya Ràdio a Rússia ha visitat Iakutsk, la ciutat més gran del món aixecada sobre el permagel. La pujada progressiva de temperatures ha obligat a canviar els mètodes de construcció i a allargar els pilars que baixen sota el permagel de 6 a 14 metres. Però amb això no n'hi ha prou, explica el Manel. "Molts edificis tenen esquerdes i alguns veïns han hagut de marxar dels seus pisos; no hi poden entrar ni tan sols per recuperar les seves coses." Un dels edificis afectats per la inestabilitat del terreny a Iakutsk (Foto: Manel Alías) Molts veïns tenen por després de veure com casa seva s'esquerdava. Una d'elles és la Raïssa Gorokhova, que ha vist com les parets de casa seva cedien com si fossin paper de fumar: "Vaig pensar que era un terratrèmol. Va ser terrorífic perquè casa nostra no era de les que es troben en emergència i no ens ho esperàvem. I ara ens fa por que passi en altres edificis." La fusió del gel sota terra també ha provocat greus accidents que han derivat en catàstrofes mediambientals. El juny de l'any passat es van abocar a la ciutat de Norilsk més de 20.000 tones de dièsel quan es va enfonsar un dipòsit construït sobre permagel. El que sembla un fet aïllat es convertirà en una situació cada vegada més freqüent en el futur, explica Olga Margalef, geòloga del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF): "Aquests accidents sovintejaran encara més en un futur pròxim, ja que una quarta part de la superfície de l'hemisferi nord és permagel. No només a Sibèria, també a la façana àrtica d'Alaska, a Nord-amèrica, hi ha un dels oleoductes més grans del món que és sobre el permagel. Aquestes infraestructures civils perillen amb el canvi climàtic." La degradació del permagel també ha transformat dràsticament el paisatge de manera irreversible i a una velocitat molt superior a la dels cicles naturals. L'estàtua de Lenin de Iakutsk coberta de neu a 54 graus sota zero (Foto:Manel Alias) Els incendis i l'escalfament Les onades de calor han provocat incendis forestals els mesos d'estiu a Sibèria. L'any passat es van cremar 20 milions d'hectàrees, la meitat de les quals eren boscos. El canvi climàtic farà que aquests incendis siguin cada vegada més freqüents, alerta Olga Margalef, i "provocaran una fusió més ràpida del permagel". Aquests sòls són molt rics en matèria orgànica i els incendis faran que perdin la seva capa protectora, una mena d'aïllant tèrmic que evita que a l'estiu l'escalfor entri tan endins. "Si això es volatilitza, el permagel s'exposa a una degradació més gran", diu Margalef.    Una espiral sense retorn El permagel és vital pel que té atrapat: gasos d'efecte hivernacle que fa milions d'anys que hi "dormen". Si aquest desgel avança, aquests gasos quedaran alliberats i entrarem en una espiral de no retorn, com explica Manel Alías. "Es desgela una mica el permafrost i llavors els gasos passen a l'atmosfera i provoquen l'efecte hivernacle i, alhora, tot això fa augmentar les temperatures i, per tant, es desfà més el permafrost." Les estimacions dels científics són que aquestes zones del planeta seran els principals emissors de gasos d'efecte hivernacle els pròxims anys. Aquests sòls poden tenir el doble de carboni del que avui en dia hi ha a l'atmosfera en forma de CO2. Una dona camina pels carrers congelats de la ciutat (Foto: Manel Alías) Hi ha estimacions que apunten que a finals de segle es poden haver emès entre 80 i 180 gigatones de carboni, una xifra comparable a la que emeten grans potències mundials. La inacció per frenar i revertir el canvi climàtic farà que Iakutsk sigui inhabitable, una condemna que també pagarem la resta de ciutadans del planeta.