Voleu educar en el feminisme? Deixeu de posar-nos en caixes!
Els valors i estereotips d'allò que és femení i masculí encara estan molt marcats. La coeducació i l'acompanyament dels pares poden canviar-ho
Voleu educar en el feminisme? Deixeu de posar-nos en caixes!
Les dones i els dies

Voleu educar en el feminisme? Deixeu de posar-nos en caixes!

Els valors i estereotips d'allò que és femení i masculí encara estan molt marcats. La coeducació i l'acompanyament dels pares poden canviar-ho

Enllaç a altres textos de l'autor Montse Virgili

Directora i presentadora de "Les dones i els dies"

@montsevirgili
Actualitzat

A la majoria, si ens parlen del trist sistema binari del blau i el rosa, que ha separat nens i nenes durant anys, ens semblarà una història antiquíssima i desfasada, però el consum no se n'ha oblidat.

Encara hi ha llibres de portada rosa, llaços, samarretes i motxilles destinats al públic femení, i de la mateixa manera, el blau i els colors foscos s'oferiran per a nens. D'això que sembla una bestiesa cromàtica, se'n deriven altres missatges més perillosos si volem educar les criatures en la igualtat i la diversitat.

A les nenes, encara se'ls diu "què maca ets, sembles una princesa" i al nen, "no ploris, sigues valent", que són un bon resum de la desigualtat en la qual s'ha educat les criatures. I per això li dediquem un programa a "Les dones i els dies".


Existeixen uns valors preeminents que han mantingut aquestes diferències. Històricament, a les nenes se les ha educat amb valors com la "delicadesa, la cura cap als altres, la bellesa" i, en canvi, als nens se'ls ha criat amb la idea que han de ser competitius o en 'la rapidesa, la velocitat o l'agressivitat', apunta Núria Solsona, professora, investigadora i experta en coeducació i autora del llibre "Ni princeses ni pirates. Per educar nenes i nens en llibertat".

La investigadora Núria Solsona assenyala les diferències històriques amb què s'ha educat nens i nenes: elles en valors de cura cap als altres i ells en la idea que han de ser competitius

Per acabar amb aquests estereotips, és important que tant pares i mares com l'escola es posin a treballar des de ben aviat, dels 0 als 3 anys, per trencar aquestes desigualtats.

El que fa falta, segons diu Solsona, "és molta autoanàlisi". Estem tancats encara en compartiments estancs:

"Com que tot allò associat a la cultura masculina té un valor superior, les dones pugem de categoria quan accedim al treball fora de casa, però els homes, en la seva majoria, no assumeix el treball de les cures."

En aquesta societat sexista que ens situa a tots en caixetes, el gènere femení no té cap problema a agafar 'rols històricament masculins', però al revés això no es produeix, els homes no assumeixen els rols suposadament femenins.

Si la societat és sexista, l'escola també ho és. Per això, tant Solsona com Magalí Homs, directora de Tantàgora, espai de creació literària, parlen de la urgència d'un acompanyament per part dels pares a l'hora de consumir productes culturals.

A vegades, ens oblidem que un llibre ha de distreure, de fer-nos feliços. Si un llibre exhibeix "un model de gènere que no ens interessa, amb el qual no combreguem, doncs parlem-ne", afegeix Homs.

Si volem que els nostres fills llegeixin llibres o consumeixin pel·lícules o sèries amb perspectiva de gènere podem anar-los a cercar, hi ha mil opcions a les llibreries, però també hem de tenir clar que la perspectiva de gènere s'ha convertit "en un nínxol de mercat i d'això n'hem de ser molt conscients.

Per tant, hi ha uns tipus de llibres que s'estan editant en aquests moments que responen a aquesta "necessitat d'un mercat", sosté Magalí Homs.

Massa sovint els mitjans capitalitzen aquesta perspectiva de gènere a favor seu, i és per això que cada cop quan parlem d'activisme a nivell mundial, els noms que sobresurten són el de noies com Greta Thunberg, Amanda Gorman, Malala Yousafzai i Ofelia Fernández, entre d'altres.

Tot i això, benvingut sigui l'eslògan si aconsegueix que el missatge d'empoderament i autoestima arribi a milers de nenes.

Com diu l'activista i poeta Amanda Gorman: "La determinació de crear, la decisió de tenir una veu, que et sentin, és el més polític que hi ha."

I si, per una vegada, les que estan al centre del pati són les noies, aprofitem-ho. Les dones no són el futur, són el present!

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut