Les dones espies continuen a l'ombra

Si l'ofici d'espia significa viure en la clandestinitat, quan ens referim a les dones espies, aquesta sensació d'invisibilitat es converteix en opressiva. A tots, més o menys, ens sona el nom de Mata Hari, la "femme fatal" que es va crear un personatge a mida, va seduir mitja Europa vestida de ballarina exòtica, va passar informació a qui li va convenir amb el propòsit de millorar la seva economia (molt lloable, d'altra banda!) i que, finalment, va ser executada. Però, diguem-ho clar, i que no ens despistin els lluentons de l'holandesa: Mata Hari va espiar poc i malament. Tot i així, va complir a la perfecció la idea que té el patriarcat del que és una dona espia: la marfanta que utilitza els seus atributs físics per captar els pobres homes innocents que, atribolats pels seus encanteris, li explicaran els meus valuosos secrets d'Estat. De la mateixa manera, el Hollywood clàssic, amb guionistes homes, ha contribuït en aquest imaginari de dones perverses i pintallavis perduts. En realitat, quan deixem la ficció de banda i anem a buscar les fonts històriques, ens trobem un ofici farcit de dones, de l'Antiguitat fins avui i, sobretot, unes dones molt allunyades de l'estereotip de la Mata Hari. Les dones havien de passar desapercebudes i renunciar als exotismes justament per complir l'altre estereotip del patriarcat: "les dones són tontes, com vols que ens robin cap informació?" I d'aquest manera, el món s'ha omplert de secretàries, d'infermeres, de mestresses de casa, de senyores de i vídues que han passat històricament informació a l'enemic. D'aquestes últimes, no se'n ha fet gaire ressò, ni als llibres d'història ni a la cultura popular. Per això a "Les dones i els dies" en descobrim una bona colla, i ens quedem molt curtes, perquè de dones espies n'hi hagut a milers i n'hi continua havent en l'actualitat. Penseu que en la creació del servei d'intel·ligència britànic, el 1909, hi van treballar més de 6.000 dones al seu servei. Quedeu-vos amb alguns noms: Virginia Hall, que amb una cama de fusta va travessar mitja Europa i va aconseguir dinamitar els plans dels nazis; Marthe Richer, espia que va descobrir el secret de la tinta invisible i Harriet Tubman, l'espia afroamericana que va aconseguir salvar més de 300 esclaus durant la Guerra Civil d'Amèrica. Tot i que hi ha molts exemples com aquest, per què quan busquem aquestes dones als llibres, moltes no apareixen i d'altres no se les considera espies? Es parla d'elles com a prostitutes, activistes o confidents. Laura Manzanera, escriptora i historiadora ho deixa clar: "Si dius que són espies, estàs reconeixent un ofici" i a la història que sempre s'escriu en masculí, això no li interessa. Si pensem que les espies sempre venen de lluny, una colla de personatges ens desmenteixen que també va haver-hi espies de casa nostra com Caritat del Rio, la mare de l'assassí de Trotski, Ramon Mercader, que va tenir un paper molt més important del que imaginem en la mort del revolucionari rus. L'escriptora Núria Amat recorda que era tanta la devoció de l'espia pel rus que "quan va morir li van trobar la foto de Stalin a sota el matalàs" Tot i que hi ha moltes dones i homes que s'han dedicat a l'espionatge, és un ofici envoltat d'un inevitable halo de misteri i heroisme. Per això, la biòloga Alejandra Suárez no s'hauria imaginat mai que el seu pare era un espia rus que servia a la CIA. L'enllaç del pare de l'Alejandra era una dona, la primera que treballava per la CIA, des de sòl rus. "Els soviètics eren tan masclistes, que no haurien imaginat mai que aquella dona pogués passar informacions tan valuoses", rememora Suárez. El món de l'espionatge no s'ha quedat fora dels imperatius del patriarcat. S'han invisibilitzat als llibres, s'ha minimitzat la seva tasca i, en moltes ocasions, no se'ls ha donat la categoria d'espies, només pel fet de ser dones. Reivindiquem també el seu paper en la història!

Les dones espies continuen a l'ombra

El patriarcat només se'n recorda de Mata Hari, la ballarina que va espiar poc i malament, perquè encaixa a la perfecció amb l'estereotip de "femme fatale"