A tots ens ha passat: hem dinat fort, però quan tornem a la feina algú ha portat un pastís o unes galetes boníssimes i no podem resistir la temptació de tastar-les. Obrim una bossa de patates que teníem a l'armari de mida familiar, per allò d'estalviar, i ens l'empassem tota. Anem al cinema després de dinar i demanem crispetes mida XL, per tenir alguna cosa per fer mentre mirem la pel·li. Què ens passa?  Definim la gana Tenim un monstre a dins que es manifesta de moltes maneres. La gana fisiològica és un senyal que ens envia el cos per dir-nos que s'està quedant sense energia i que necessita recarregar-se. Sense aquest mecanisme tan bàsic no hauríem sobreviscut com a espècie. Implica una sèrie d'hormones, com la leptina o la ghrelina, que regulen la gana i diuen al cos quan menjar i quan parar. Hi ha èpoques de l'any en què tenim menys gana, com a l'estiu, però si no tenim mai gana és probable que tinguem algun problema de salut, com una alteració hormonal, i hauríem de fer una visita al metge. Fer dietes i restringir aliments també pot alterar els senyals normals de la gana.   Aquesta gana física, però, no és l'única que existeix. Alguns especialistes descriuen fins a catorze tipus de gana diferents. Partint de la primera, destaquem sis tipus de gana bàsics:  1. Gana fisiològica:  Està lligada a l'últim cop que has menjat.  No arriba de cop, és gradual. Es manifesta de moltes maneres: mal de panxa, mareig, dificultat per concentrar-nos, irritabilitat o falta d'energia. 2. Falsa gana física  Té a veure amb la mala tria d'aliments i amb determinats processos metabòlics.  El cos necessita equilibri en sang de glucosa. Quan mengem aliments amb molts sucres de fàcil digestió, sense fibra i sols, com pastisseria industrial o refrescos, el cos segrega insulina perquè les cèl·lules aprofitin el sucre/glucosa. Però ha entrat tant sucre que genera un excés d'insulina, de manera que el nivell de glucosa en sang baixa i, encara que hàgim consumit 400 kcal, tornem a tenir "gana".  També pot ser perquè mengem pocs aliments saciants: proteïna, aliments amb fibra i greixos de qualitat. Aquests aliments alenteixen la digestió i tenim gana menys cops al dia. 3. Gana per hàbit És aquella que ens porta a menjar crispetes perquè anem al cine, encara que hàgim acabat de dinar. O a menjar més quan anem a casa de la iaia. Establim relacions inconscients amb el menjar. Sovint relacionem el menjar amb situacions determinades, com les crispetes al cinema (Unsplash) 4. Gana emocional Quan tenim una necessitat emocional insatisfeta que es manifesta en la necessitat de menjar alguna cosa.  Menjar ens causa plaer i menjar ens conforta. Això és així des de sempre. No ens hem de sentir culpables si tenim sovint aquesta gana, que hem de saber identificar:  Apareix quan estem tristos, ansiosos, ens sentim sols, alegres o sentim que ens falta alguna cosa important a la vida.  Es manifesta al cervell, no a la panxa.  Ens fa menjar aliments que ens fan sentir bé: ningú menja pastanagues quan està trist. Menja ultraprocessats.  Hem d'escoltar aquesta gana perquè ens està dient que hi ha alguna cosa a la vida que no rutlla bé. 5. Gana hedònica Potser estàs ple o has dinat fa poc, però algú parla d'alguna cosa que va menjar, o passes per davant d'una pastisseria i sents aquella olor... És sensorial.  Es manifesta al cervell.  S'ha de satisfer, però d'una manera determinada. Si t'ho prohibeixes tot sempre, és fàcil acabar menjant més del que toca.  Menjar-ho de manera conscient: no devorar-ho perquè tenim remordiments; menjar-s'ho a poc a poc.  Aquí funciona bastant bé racionalitzar-ho.    6. Gana pràctica És planificar amb antelació determinades situacions alimentàries. "Ara no tinc gana, però no podré dinar fins a les 16.00, i per tant menjo alguna cosa": No es manifesta de cap manera. És una decisió conscient.  Tens una reunió llarga, agafaràs un avió, has de fer esport, has de prendre un medicament amb menjar... No vols menjar productes de la màquina de vending i esmorzes a casa aliments sans, per si de cas. Els que defensen l'alimentació intuïtiva creuen que mai s'ha de suprimir cap tipus de gana, perquè aleshores el monstre encara es fa més gran. Però, al meu entendre, n'hi ha que sí que les hem d'aprendre a controlar, com la falsa gana física.