El nostre tastallibres, l'editor Malcolm Otero, ho té clar: "Antes del olvido", l'última obra autobiogràfica de Jorge Javier Vázquez no retrata unes memòries, sinó que es mostra a ell mateix:

"És un llibre d'una persona que es pensa molt a si mateixa, de manera que gairebé acabes jutjant la persona en llegir el llibre. Per començar, diria que és un llibre sincer fins a l'extrem. I ple de clarobscurs."

De vegades s'hi despulla un Jorge Javier superb, fins i tot xulo, i en altres moments s'hi mostra un senyor de 52 anys amb problemes d'autoestima. En molts moments s'intueix que les persones importen poc, que només s'importa ell. Però en d'altres, emergeix la sensibilitat.

Un llibre escrit com un monòleg

En opinió d'Otero, el llibre és com un monòleg on se sent la veu de Jorge Javier, ple de girs que semblen més que ens parla, no que escriu:

"No sé si ho va gravar i ho va transcriure o si ho va escriure així. En qualsevol cas, això li dona un to de naturalitat. I, encara que a l'estructura es repeteixen algunes coses o conceptes, sembla un vòmit (en el bon sentit) de tot el que porta dins."

El llibre desfulla el seu autor de dalt a baix: des de la ruptura amb el seu xicot, que és una escena dura i freda, fins a explicar si es masturba o s'aixeca amb ereccions o no. També parla de diners:

"Vázquez diu que ja podria viure sense treballar, i, quan no sap si morirà en l'operació de l'ictus, deixa al seu nòvio dos milions d'euros i un pis. I en un país on ningú no parla mai de diners, crida molt l'atenció."

Otero hi veu un home en transició de tot cap enfora. I també un home que comença a frenar: parla del seu aspecte físic i de la seva autoestima. I és força dur perquè parla de relacions esporàdiques que posen els pèls de punta.

Per exemple, narra que una nit, a Itàlia, va barrejar antidepressius i alcohol i va acabar agredint el noi amb qui havia estat, encara que l'endemà ja no recordava res.

Humor i política, també

"Antes del olvido" també inclou escenes gracioses, com una en què apareix Jon Kortajarena: van beguts, li arrenca la samarreta i surt al carrer borratxo perdut, tapant-se els pits per demanar un taxi. O bogeries com ara viatjar a Miami i Puerto Rico per veure dos concerts de Paloma San Basilio, perquè sent una veritable devoció).

Pel nostre'Tastallibres', en aquesta obra "hi ha humor, però és més aviat un llibre esquinçador." I també s'hi mostren posicionaments polítics: 

"Jorge Javier Vázquez es defineix d'esquerres, i considera que ser marica (sic) i de dretes és com si Beyoncé fos del Ku Klux Klan. També parla dels que el critiquen per ser d'esquerres i tenir diners."

"Hi ha una part bonica on explica que, malgrat que a casa seva no es parlava de política, eren antifranquistes i fins i tot tenia un oncle avi que va lluitar a la Segona Guerra Mundial i es va quedar a França. Aquesta part de la família és molt bonica. La més bonica per a mi."

L'apunt personal de Malcolm: "No es vol deixar bé"

El nostre 'Tastallibres' creu que els lectors que fa anys que conviuen amb Jorge Javier a la TV els agradarà, segur:

"A mi, personalment, m'ha sorprès la sinceritat del llibre. No sé si ho fa com a teràpia o perquè li importa una merda el que pensin els altres. Però no es vol deixar bé."

Malcolm recorre a un cas concret, per exemple, parlant amb Rocío Carrasco:

"Vázquez reprodueix una conversa en què ella li recrimina haver donat una versió falsa d'un accident que podria haver comprovat mirant l'atestat. Això, la majoria del món ho amagaria. Però ell ho posa. És com el retrat d'un home amb èxit, però trencat."

L'autoretrat també mostra moments d'emoció, com quan Jorge Javier li parla a Mila Ximénez, o quan li parla la seva mare o al seu exnòvio. Per Malcolm, "no és un llibre de pallasso de la tele", sinó un llibre descarnat.

"Crec que la gent coneixerà un Jorge Javier de debò, que potser no els cau bé. Però tinc la impressió que a ell no li pot importar menys."