Els Estats Units, Europa i el Regne Unit ja han començat a aplicar mesures relacionades amb l'energia per pressionar econòmicament Rússia. Aquestes mesures, però, impacten directament en el preu de gas i el petroli i, de retruc, en la llum, i acaben afectant les butxaques dels consumidors. Els vetos internacionals El president nord-americà, Joe Biden, ha anunciat la prohibició d'importar gas i petroli rus, decisió similar a la que ha pres Boris Johnson per al Regne Unit. La Unió Europea ha fet públic un pla per reduir gradualment les importacions de gas des de Rússia. A finals del 2022, l'objectiu és retallar la dependència en dues terceres parts. Antonio Turiel, doctor en física teòrica i investigador del CSIC, ha explicat a "La tarda de Catalunya Ràdio" que si Europa prengués la mateixa decisió que els Estats Units o el Regne Unit, tindria moltes més repercussions. "La decisió d'Europa pot ser absolutament suïcida. De fet, potser no és possible. En canvi, la reacció dels Estats Units és una mica absurda perquè depenen energèticament poc de Rússia." Hi ha alternatives? Turiel apunta que les alternatives al subministrament rus són complicades pel gran volum de gas que distribueix Rússia i perquè els següents països més subministradors, com Qatar i Algèria, ja tenen les seves produccions compromeses amb contractes de llarga durada. A més, l'investigador del CSIC recorda que si no es pot transportar el gas a través dels principals gasoductes que passen per Rússia, les alternatives són molt més cares i generen "colls d'ampolla". Turiel considera que s'ha comès un error important en pensar que Rússia podia ser un soci fiable. "No es pot tenir una dependència energètica tan forta d'un país que és una potència nuclear i no respecta els drets humans." Renovables, energia nuclear o carbó? El doctor en física teòrica no veu una solució clara al problema energètic perquè les energies renovables tampoc podran suplir el volum que generen les energies fòssils. Les empreses de producció d'energia eòlica estan reduint els beneficis o, fins i tot, registrant pèrdues. "Estem molt a prop, també, dels límits de les energies renovables, que depenen de materials que són escassos." També considera que fer una transició energètica porta dècades i que caldria haver-la iniciat abans. Apunta que, a curt termini, només es poden generar solucions que no siguin contraproduents i que ara l'única opció és la reducció del consum energètic. "Inevitablement hem d'abaixar el consum i anar cap a un altre sistema socioeconòmic que no requereixi tant creixement." La planta de producció d'energia de Neurath, a Alemanya, funciona amb lignit (Reuters/Wolfgang Rattay) Pel que fa a l'energia nuclear, per Turiel tampoc és una opció. "La nuclear està condemnada. L'urani cau molt de pressa i a més està concentrat en encara menys països i encara més inestables." De cara al futur, Turiel no té cap dubte que es tornarà a utilitzar el recurs del carbó. Recorda que a l'estat espanyol n'hi ha, tot i que és de molt baixa qualitat. El carbó és més versàtil i permet generar un combustible semblant al petroli. El problema, però, són els alts nivells de contaminació que genera i posa d'exemple l'aposta d'Alemanya pel lignit, una tipologia de carbó que és altament contaminant.