El model fast fashion es consolida, però és insostenible ambientalment

En els últims 15 anys la producció mundial de roba s'ha duplicat. La tendència de la moda de baix cost ha culminat en un nou fenomen que ja s'ha batejat com a "fast fashion" i que internet ha acabat de catapultar. El model de negoci és un èxit, però implica rebaixar la qualitat i, de rebot, renovar el vestuari més sovint. La conseqüència és l'increment dels residus i un rastre mediambiental que tampoc para de créixer. Al món es fabriquen a l'any uns 100.000 milions de peces de roba i, quan en llencem una, l'hem feta servir un 35% menys de mitjana si ho comparem amb uns anys enrere. La cadena en línia Shein s'ha convertit en el màxim exponent d'aquesta tendència amb ofertes de vestits a 5 euros o tops a 3 euros. La roba no és el que els interessa, segons Francesca Tur, investigadora de tendències: "En realitat són empreses de logística més que de moda, perquè maten els processos creatius i la inspiració; no cuiden el producte, però, en canvi, sí que s'asseguren que es produeixi i arribi al client en un temps rècord." Conscient de quin és el seu públic, nadiu digital i amb ingressos majoritàriament baixos, la moda ràpida basa la seva estratègia comunicativa en les xarxes socials, com TikTok o Instagram, i no dubta a convertir els influencers en els seus prescriptors, adreçats sobretot a l'anomenada generació Z: "Són gent que consumeix molts continguts d'influencers, figures que canvien de look molt sovint per mostrar-se diferents cada dia. Molta gent jove, i no generalitzarem, es vesteix pensant en una foto o en un ball per a TikTok i després ja no volen repetir la indumentària. Per a ells vestir-se és part de l'entreteniment." Shein va néixer fa deu anys i des d'aleshores ha duplicat la facturació a cada exercici. És el resultat d'un model de negoci basat a produir moltes peces amb costos molt baixos, fer-les atractives, renovar constantment el catàleg i oferir-les també a preus molt baixos, una fórmula que, segons Enric Carrera, director de l'Institut d'Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER), només es pot mantenir amb qualitats molt baixes: "Hi ha empreses que ofereixen fins a 50 col·leccions l'any i això és insostenible, només es pot aguantar amb una producció de baixa qualitat i, per tant, de poca durabilitat. És un sistema basat a exprimir al màxim les condicions laborals i no tenir present els impactes ambientals." El 75% de la roba que es consumeix a Europa es produeix fora de la Unió Europea, on les normatives no són tan estrictes. La tendència al baix cost no és exclusiva dels joves, segons Carrera, que retreu la falta de consciència del que implica la producció tèxtil, un procés intensiu, amb molta maquinària, costós i llarg des de l'origen agrícola o ramader a la confecció final: "Hi ha una frivolització del producte i el seu preu baix reflecteix el reconeixement social que té per part de la població. L'estratègia europea en termes de sostenibilitat tèxtil, en canvi, passa per allargar la vida útil de la roba i això només es pot aconseguir amb una millora de la qualitat tèxtil. Però aleshores ens lamentem que els preus pugen i no veiem que fins ara ens hem estat enganyant." La poca durabilitat de la roba fast fashion fa que l'usuari la llenci abans, desgastada o trencada, i en compri de nova, cosa que es tradueix en un increment del residu tèxtil. Una contaminació potencial que s'afegeix al que implica fabricar una peça nova, l'equivalent a 25 quilos de CO2 per un quilo de tèxtil. A Espanya es generen 900.000 tones de residus de roba Aquesta tendència pot semblar una paradoxa si tenim en compte que estem parlant de clients que són fills de l'era del reciclatge, i segons Tur, els joves en són conscients. "Tenen present el canvi climàtic, però la roba és part de la seva diversió i el seu poder adquisitiu és baix, de manera que acaben descarregant-se de la responsabilitat de salvar un món que altres han espatllat." A Espanya, 900.000 tones de residus tèxtils van a parar als abocadors. Només un 12% va a entitats benèfiques i, d'aquesta xifra, només entre un 30 i un 40% és reutilitzable mentre que un 60% s'ha de reciclar, una operació que encara no és tan eficient com voldríem i un repte encara més gran si, com adverteix Carrera, l'1 de gener del 2025 tots els països de la Unió Europea han de tenir al carrer contenidors on llençarem tot el que és tèxtil: des d'un vestit fins a unes cortines o un filtre d'aspiradora. Les alternatives, segons els experts, a banda de comprar menys, poden passar per llogar la roba, compartir-la --com ja fem amb els espais de coworking, els cotxes o alguns habitatges--, però aquesta modalitat encara no s'acaba d'acceptar socialment. Sobre això, Carrera fa una reflexió: "Ens fa cosa posar-nos roba que han portat altres abans però no ens fa res beure en un got del qual han begut milers de persones." I és que, al final, aquesta opció, com la moda ràpida, és una qüestió cultural.

El model fast fashion es consolida, però és insostenible ambientalment

Roba barata i de temporada, una tendència atractiva per a l'armari i la butxaca, però que té un cost molt elevat per al medi ambient