Els gelats ja no són una llaminadura exclusivament estiuenca. Els hem incorporat com a postres o entreteniment de l'estómac durant tot l'any i cada vegada se'n consumeixen més. I ara que els tenim tan a l'abast, amb tants establiments que n'ofereixen, com podem saber quins són els millors? Toni Garcia Ramon i Òscar Broc, protagonistes de la secció gastronòmica "La teca" de "La tarda de Catalunya Ràdio"  s'estrenen fent-nos una llista de les set variables que hem de tenir en compte per no errar en l'elecció i evitar que ens prenguin el pèl a les gelateries. 1. Alerta amb les muntanyes de gelat!   No us deixeu entabanar per les muntanyes impossibles de gelat, compte amb els gelats que desborden el cubell i aguanten ferms la seva massa gegantina, sense desfer-se. Els Everests de gelat no són bon senyal. Queden molt bé, atrauen molta gent i per Instagram són un caramel, però és molt possible que perquè aquest Canigó de gelat aguanti, s'hagin utilitzat conservants innecessaris. "L'autèntic gelat es desfà ràpid; per tant, els grans gelats que aguanten molta estona acostumen a portar productes artificials."  De fet, la discreció és el factor a tenir en compte, les bones gelateries amb producte artesà no necessiten l'exhibicionisme per triomfar, i acostumen a tenir el producte bastant amagat, algunes fins i tot protegit al cubell perquè surti impecable.   2. El secret està en la fruita   Superada la fase muntanya de gelat, cal donar un cop d'ull ben bo a la secció de gelats de fruita; d'aquí en podem treure pistes sucoses. Per començar, si la fruita dels gelats és de temporada, ja tenim un punt a favor; no és un senyal definitiu, però ja és un bon començament. Una bona gelateria hauria de fer rotar els gustos de fruita en funció del que es trobi al mercat a cada època de l'any. "Si us ofereixen un gelat de cirera al gener, sospiteu."  El següent que haurem de fer, un cop hem vist que la fruita respon a la temporada, és fixar-nos en els colors. I haurem d'anar en contra de la nostra intuïció, perquè els colors llampants, cridaners, tot i que atractius, haurien de fer-nos sospitar. Els gelats de fruita natural no tenen sempre el mateix color i no en tenen res. de cridaners. "Un gelat de plàtan de color groc llampant hauria de ser un gomet vermell. No us deixeu endur pels colors cridaners." 3. Orgies de "toppings"   Us sonen aquestes gelateries de zona turística que tenen muntanyes de gelat coronades per tota mena guarniments absurds? Galetes, Kinder Sorpresa, M&M's, Lacasitos... Hi ha gelateries que ensorren el producte en carretades de "toppings", perquè és molt possible que no siguin res més que una cortina de fum per amagar la baixa qualitat del producte o directament s'estiguin carregant un bon producte. "El model que hauríem de tenir al cap és Itàlia, on els gelats que ofereixen no passen dels 6 gustos i acostumen a ser molt menys greixosos i més frescos."  Un mestre gelater que confia plenament en el seu producte, no l'omplirà de llaminadures i caramels, com a molt hi posarà trossos de fruita fresca i  poc més.   4. Repasseu textures   Mireu-vos bé els cubells de gelat, i si aprecieu que tots els gelats tenen la mateixa textura i densitat, és molt possible que estigueu davant d'un producte semiindustrial. Un bon gelat artesà de maduixa, per exemple, no pot tenir la mateixa textura i cremositat que un de xocolata. "La uniformitat de textures en tots els gelats que s'exposen ens ha de fer sospitar."  Uniformitat de textures és mal assumpte; de fet, un gelat de la mateixa fruita, segons gelaters experts, pot canviar de textura segons el lot de fruita que han comprat. Textures irregulars, diferents, asimetria al poder!  Cada gelat ha de tenir la seva pròpia textura (Unsplash) 5. Xarrupeu la cullera (si podeu!)  Si aneu a una d'aquestes gelateries que tenen la cortesia de deixar-te tastar el gelat abans amb una cullereta, aprofiteu l'ocasió i tasteu el material. Els gelaters experts destaquen que el gelat no ha de ser una explosió de sabor que desapareix ràpid. El gust hauria de ser més consistent i sostingut. "Feu la prova amb el gelat d'avellana, per exemple: si el gust del fruit sec es queda una estoneta a la boca, és molt probable que sigueu en una gelateria que fa les coses com cal." 6. Desconfieu dels "parcs temàtics" italians "Don Giovanni, De Luca, Petrelli Gelati Per Tutti"! Alerta amb les gelateries que insisteixen excessivament en la italianitat. Banderes d'Itàlia penjades del sostre, recipients amb la forma de la bota d'Itàlia, música d'Andrea Bocelli als altaveus, fotografies de senyors amb bigoti i davantal blanc que somriuen... No descarteu que el dependent imposti l'accent italià i sigui de Sant Carles de la Ràpita!  "Com més intenti la gelateria destacar la seva italianitat, més possibilitats hi ha que allò sigui una trampa per a guiris." De fet, les millor gelateries italianes no en fan ostentació i se n'avergonyeixen, d'aquestes exhibicions.  7. Digueu no al gelat de barrufet!   El gelat de barrufet no és real. Amb això volem dir que no té res de natural, no prové de cap fruita, és una massa blava fluorescent que recorda sospitosament el producte estrella de la sèrie "Breaking bad" i que té legions d'addictes. "Si en una gelateria veieu un recipient amb gelat de color blau, fugiu-ne i no mireu enrere."  Tota precaució és poca quan tingueu a prop aquest gelat sintètic amb gust indefinit que tant agrada a tanta gent. El gelat de barrufet és un gomet vermell com una casa!