Avenç en la lluita contra la resistència als antibiòtics

Les infeccions pulmonars persistents, les ferides cròniques i les infeccions associades a hospitalitzacions solen ser molt més difícils de tractar que altres tipus d'infeccions bacterianes perquè sovint els bacteris es protegeixen amb una barrera que evita el pas dels antibiòtics. Aquesta barrera, o biofilm, és la principal causa de resistència d'aquestes infeccions. Fa que sigui un miler de vegades més difícil matar aquests bacteris i per això atacar-los amb antibiòtics resulta insuficient. Quan els bacteris formen biofilms les infeccions es fan resistents als antibiòtics (TekCrispy) Ara els investigadors de l'IBEC han aconseguit trencar aquesta barrera i accedir als bacteris del seu interior. En un estudi han demostrat que combinant un antibiòtic amb un parell d'agents que perforen el biofilm obtenen un fàrmac molt més potent que els tractaments actuals i que pot eliminar els bacteris que s'amaguen sota la barrera protectora. 50% menys bacteris amb una sola aplicació El director de la recerca, Eduard Torrents, ha explicat que amb una sola aplicació del nou compost van acabar amb la meitat dels microorganismes presents en una mostra de laboratori: "Només amb una sola dosi ja reduïm la meitat dels bacteris que hi havia a la mostra, quan un tractament amb antibiòtics són 3 dosis diàries durant diversos dies. Els nostres resultats demostren una eficàcia molt important i per tant pot ser prometedor per poder-lo utilitzar en la clínica." Els investigadors de l'IBEC han aconseguit trencar la barrera que protegeix els bacteris (IBEC) Combinació de fàrmacs de triple acció En aquest estudi, el bacteri investigat va ser Pseudomonas aeruginosa. Aquest patogen sol créixer en biofilms als pulmons de pacients amb fibrosi quística o malaltia pulmonar obstructiva crònica, MPOC, i provoca infeccions persistents. Habitualment aquestes infeccions es tracten amb un antibiòtic anomenat tobramicina però no és prou eficaç perquè no pot foradar el biofilm. Per fer front a aquest fet, els investigadors van afegir nanopartícules a l'antibiòtic que li permeten neutralitzar la barrera perquè el medicament la pugui traspassar. Els investigadors han afegit nanopartícules a un antibiòtic perquè pugui traspassar els biofilms (IBEC) Però a més aquestes nanopartícules incorporen un enzim per trencar els lligams d'unió de la barrera i fer més fàcil la penetració de l'antibiòtic. És a dir, el nou fàrmac aconsegueix traspassar la barrera, dissoldre la xarxa que la forma perquè l'antibiòtic pugui arribar fàcilment als bacteris, i finalment matar aquests microorganismes: "El que hem fet ha estat dissenyar un tipus de nanopartícules que, a part de disgregar aquesta estructura impermeable que produeixen els bacteris, fa que l'antibiòtic la pugui penetrar fins als bacteris per poder-los matar." Una nova esperança per a les infeccions resistents En un ús clínic futur, aquest agent s'administraria en múltiples dosis, com es fa habitualment amb els antibiòtics. El nou fàrmac pot ser molt útil per lluitar contra infeccions resistents (IBEC) La troballa pot ser especialment útil en el cas d'infeccions pulmonars persistents, ferides cròniques o infeccions associades a hospitalitzacions i a aparells de ventilació, que són molt difícils de tractar: "Ho hem provat en biofilms d'una infecció pulmonar, també en una infecció de ferides cronificades, i en estructures com catèters i pròtesis. Hem pogut recrear aquests biofilms en laboratori i hem fet el tractament sobre aquests biofilms." El pas següent serà ara treballar en la validació clínica d'aquesta nova estratègia. La seva comercialització suposaria un avenç decisiu en el tractament de les infeccions per biofilms, el cost econòmic mundial de les quals puja actualment a 4.000 milions d'euros l'any. Per saber-ne més... Detecten més de 2.500 gens vinculats a la resistència als antibiòtics més utilitzats. La meitat dels gens relacionats amb la resistència als antibiòtics estan estesos arreu del món (CSIC) Investigadors del CSIC han descrit 2.561 gens que confereixen resistència a les 24 classes d'antibiòtics principals. Aquests investigadors consideren que un 23,78% d'aquests gens suposen un risc important per a la salut humana perquè estan relacionats amb resistències a múltiples fàrmacs. A més, han descobert que la meitat de tots els gens descrits estan presents en diferents entorns i això pot suposar també un risc sanitari. Creen una píndola viva per fer front a la resistència als antibiòtics La píndola incorpora bacteris modificats que maten bacteris resistents (PRBB) Investigadors del Centre de Regulació Genòmica han creat el primer medicament biològic que pot tractar els bacteris resistents presents en superfícies d'implants mèdics. El que han fet ha estat eliminar una característica comuna dels bacteris i l'han substituïda per una altra que ataca els microbis perjudicials. D'aquesta manera s'utilitzen bacteris modificats per atacar bacteris resistents. La teràpia s'ha provat en ratolins i han aconseguit eliminar el 82% de les infeccions resistents en aquests animals. Desenvolupen virus sintètics per tractar infeccions bacterianes Modifiquen virus que mengen bacteris per poder-los utilitzar com a fàrmac contra infeccions resistents (PIXNIO) El projecte, d'investigadors portuguesos, està finançat pel programa CaixaResearch de La Caixa. L'objectiu és investigar les característiques d'alguns virus bacteriòfags, és a dir, que mengen bacteris, per desenvolupar teràpies basades en virus d'aquest tipus però sintètics que puguin atacar les infeccions sense provocar efectes secundaris. "La poma" et recomana... Viatgem al passat i us recomanem un llibre que ens descobreix com eren els neandertals, homínids que van conviure amb l'"Homo sapiens". El llibre ens ajuda a conèixer millor els neandertals però també a nosaltres mateixos (Planeta Libros) "Neandertales: la vida, el amor, la muerte y el arte de nuestros primos lejanos", de la investigadora Rebecca Wragg Sykes, ens resumeix els principals descobriments sobre els nostres cosins remots, però també ens descobreix la seva forma de vida i la manera que tenien d'entendre el seu entorn, que els situa com a homínids de primera categoria. Wragg ens presenta els neandertals com una espècie intel·ligent, altruista, creativa i amb un gran sentit estètic i de cooperació amb el seu grup. Un llibre que ens acosta a aquests homínids tan relacionats amb nosaltres però que alhora ens ajuda a entendre'ns millor a nosaltres mateixos. Només cal recordar que una part del nostre ADN també és neandertal.

Avenç en la lluita contra la resistència als antibiòtics

Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya combinen un antibiòtic amb 2 productes que trenquen el biofilm que fan els bacteris per protegir-se