La pitjor cara del sistema polític

Actualitzat
L'expresident Mariano Rajoy a la presentació d'un llibre de Jorge Fernández Díaz, el 2019

Púnica, Gürtel, Palma Arena, Bárcenas i ara Kitchen: tot de casos que formen un entramat de brutícia, la pitjor cara del sistema polític, que encara no se sap fins on arriba, perquè la majoria estan oberts, però van esquitxant porqueria per tot arreu.

L'últim, el cas Kitchen, posa Jorge Fernandez Díaz i María Dolores de Cospedal en el punt de mira. I el pitjor és la certesa que Mariano Rajoy n'estava al corrent quan era president del govern espanyol. L'actual líder del PP, Pablo Casado, s'espolsa les puces dient que tots els noms que apareixen en els documents de l'operació que ara investiga l'Audiència Nacional ja no tenen càrrecs al partit. Però l'abast de les informacions que s'han publicat en les últimes hores és tan escabrós que la reacció de Casado resulta pertorbadora. Amb una capa de pintura no n'hi ha prou: es pot dissimular la taca, però la humitat continua allà, va fent… i tard o d'hora torna a sortir i a empastifar-ho tot.

Fa anys que van sortint escàndols de corrupció a l'òrbita dels partits polítics, i comença a ser fàcil de deduir que això de l'abús de poder obeeix a un patró.

Davant del reguitzell de casos de finançament il·legal, corrupció, guerra bruta, espionatge... dels polítics que ara defensen la sigla que es van embrutar, només caldria esperar-ne humilitat i transparència.

De la resta de polítics, que es mirin al mirall i revisin bé els racons, abans de voler-ne treure rèdit.

De la justícia, que n'estiri tots els fils, obri tots els sobres i planti més bancs a les sales de judici per encabir-hi tots els acusats... siguin tan il·lustres com siguin.

I de la ciutadania se n'espera ull crític, exigència i memòria. Perquè el fet de tenir un càrrec públic no és -per molt que ho sembli- sinònim de privilegis i de poder, sinó de servei públic.

Anar al contingut