Entre les paraules proposades aquesta setmana, trobem que patracol, falòrnia i mainada mereixen una atenció especial. Un patracol és un 'llibre o un lligall de documents molt voluminós, amb moltes pàgines', el que familiarment coneixem com un totxo, i també és una manera despectiva de referir-nos al 'conjunt de documents que sovint exigeix l'administració', allò tan feixuc i que ens exaspera de la burocràcia: la paperassa. Patracol prové d'una alteració de protocol, paraula d'origen grec formada a partir de proto 'primer' i kolla 'goma', que era un full que s'adheria al començament d'un document, per donar-hi autenticitat. És important el protocol, ja ho veiem actualment, tant si fa referència a un seguit de normes de cortesia com a procediments d'actuació per abordar situacions diverses, com la Covid, per exemple. El protocol també designa el conjunt d'instruments públics i documents que s'enquadernen quan s'acaba l'any en un o diversos volums a criteri del notari. Registres extensos, certament. Patracols. Patracol de documents (Foto: Wesley Tingey, Unsplash) Ara, per anar bé, tant si són patracols com textos curts, fora bo que no expliquessin falòrnies. És a dir, idees errònies que es donen com una cosa segura i inqüestionable, mentides, falsedats Les fake news d'ara, vaja. La paraula falòrnia sembla que estaria emparentada amb faloja, que en alt italià volia dir 'fogueró festiu', i falordia, 'banquet' en sard. Potser podria provenir del grec flogía, 'flames', amb influència del llatí fallĕre, 'enganyar'. I tot plegat ens fa pensar en contes a la vora del foc "No em vinguis amb falòrnies", o "no estic per falòrnies", o romanços, o cançons o històries, diem quan no volem que ens emboliquin o ens facin perdre el temps. Tot i que a nosaltres ens agrada molt que ens expliquin rondalles i tota mena de narracions, com a la mainada, és a dir, les criatures. L'origen de mainada el trobem en un derivat de la paraula llatina mansio, que volia dir 'casa'. En català antic, maisonada, maisnada, era el conjunt de personal de servei, gent d'armes i també de criatures d'una mansió o vil·la feudal. És per això que la mainada, antigament, també era la companyia d'armes al servei d'un senyor, el conjunt de guerrers súbdits d'una casa feudal. Posats a triar, però, ens agrada més la mainada entesa com un conjunt de nens i nenes, la canalla. Que preferim les rialles, les corredisses i els jocs de la quitxalla que no pas els jocs de guerra dels grans.