Defensem "rebombori, "cruixir" i "llescar"!
Tant de rebombori per llescar mig llonguet... Ho ha deixat tot ple de molles i encara diu que ha quedat cruixit! Quines penques!
Defensem "rebombori, "cruixir" i "llescar"!
La nit dels ignorants

Defensem "rebombori, "cruixir" i "llescar"!

Tant de rebombori per llescar mig llonguet... Ho ha deixat tot ple de molles i encara diu que ha quedat cruixit! Quines penques!

Aquesta vegada les tres paraules que creiem que mereixen una atenció especial són rebombori, llescar i cruixir.

Parlem de rebombori quan ens referim al 'soroll que fa una colla o una munió de persones quan criden, quan fan xivarri; quan hi ha enrenou, cridòria, fressa'. I quan una notícia té molt de ressò i tothom en parla amb excitació, també diem que ha aixecat un gran rebombori o polseguera. Rebombori, que prové de bomba, també vol dir 'avalot, revolta'.

L'any 1789, mesos abans de la Revolució Francesa, a Barcelona i altres poblacions catalanes van esclatar els coneguts com a Rebomboris del Pa.

Davant les males collites a tot Europa, la pujada del preu dels cereals i l'escassetat i l'encariment de les varietats de pa més econòmiques, com ara el pa morè -el més consumit per les classes populars-, es va aixecar una revolta, encapçalada inicialment per les dones, que va acabar amb una repressió duríssima.

Això sí, es va aconseguir frenar l'increment del preu no només del pa, sinó també d'altres aliments bàsics com la carn, el vi i l'oli.

El pa, aliment de primera necessitat des de fa anys i panys, també és el protagonista de la segona paraula que creiem que val la pena conservar: llescar.

Llesques de pa
Pa llescat 

I és que llescar vol dir 'tallar el pa, fer-ne llesques, porcions relativament primes i de gruix uniforme'. Llesquem el pa i, per extensió, es poden llescar altres aliments, com ara hortalisses, fruita o carn, tot i que en funció de la forma i el gruix també podem dir que en fem rodanxes o làmines.

I no ens allunyem del pa per parlar de la nostra tercera paraula: cruixir. Probablement d'origen onomatopeic, té una definició ben bonica al diccionari: 

Cruixir és 'fer un seguit de petits sorolls com el que fa una peça de seda en manejar-la'. I també és el 'soroll que fa un cos pel fregadís de les seves parts'.

Pot cruixir el pa, la fusta, les fulles seques quan les trepitgem (quina sensació tan agradable!), i també les dents, quan freguen les de dalt amb les de baix (això ja no ho és tant, d'agradable).

També diem que estem cruixits quan estem baldats, fets una coca. I si fem exercici i no hi estem gaire acostumats, l'endemà podem tenir cruiximent, aquelles fiblades, aquelles punxades que notem als músculs que teníem una mica rovellats.
 

Rebombori, llescar i cruixir. Si teniu ocasió de fer servir aquestes paraules, no us en estigueu!

NOTÍCIES RELACIONADES

Anar al contingut