"Badar", "trontollar" i "esvair-se", les nostres protegides

Badar és 'obrir, o estar més o menys obert': una maleta pot badar; es pot badar una ferida, una flor, i també podem badar els ulls o una porta. Ara va bé badar una mica les finestres, per ventilar. Si no badem boca, vol dir que 'no parlem'. I ens poden badar el cap amb un cop de roc. Badar també és 'abstreure's, encantar-se' contemplant alguna cosa. De badar ve badallar, una acció que ens fa obrir molt la boca, i també badoc, que és algú que s'encanta i perd la noció del temps. Per això en trànsit parlem de l'efecte badoc si ens quedem tots mirant què passa quan hi ha un accident i provoquem retencions. I un badoc és també una flor de carbassó d'aquelles tan bones, que es mengen farcides! Un badoc de debò no deixaria de badar encara que el terra trontollés. Trontollar és un verb d'origen incert, però per la forma ens porta a l'acció que designa: moure's ràpidament en vaivé una cosa que sembla que hagi de caure. Ara mateix sembla que el nostre món trontolli amb la crisi que vivim, però esperem que aviat s'esvaeixin les coses dolentes. Esvair-se és 'desfer-se, dissipar-se', i també es fa servir quan algú defalleix i s'acaba desmaiant. Si passeu un mal moment, no us esvaïu, aguanteu una mica més, i recordeu que, igual com la boira s'esvaeix amb el sol, això d'ara s'esvairà! I mentrestant, podeu acollir sota la vostra protecció paraules com badar, trontollar o esvair-se...

"Badar", "trontollar" i "esvair-se", les nostres protegides

No badeu! Si detecteu que algunes paraules trontollen, feu-les servir perquè no s'esvaeixin!