La llista d'errors no forçats que s'han comès des de l'inici d'aquesta crisi comença a ser considerable. Desmentiments, rectificacions i errades de càlcul memorables. Al febrer -recordem-ho- el mantra dels responsables de Salut era que "preocupava molt més la grip estacional". Ara hi hem d'afegir les mascaretes. No fa pas tant, quan les farmàcies de tot el país es van quedar sense ni una sola mascareta, els responsables públics advertien que era una reacció exagerada i que la gent es movia per la por. Avui estem pendents del BOE que ha de concretar els casos en què la mascareta serà obligatòria a partir d'ara. Incorporem, doncs, un nou complement al nostre dia a dia. Mascaretes sanitàries, solidàries o d'un sol ús. Mascaretes que ens separen dels altres, que entorpeixen la comunicació, però que, segons els experts -ara sí-, han de contribuir a allunyar la possibilitat del temut rebrot a la tardor. Vist ara amb perspectiva, potser era de lògica que la mascareta acabaria entrant en el catàleg d'obligacions postpandèmia. Països com Alemanya, Itàlia o Portugal ja han passat per aquest debat i han acabat incorporant la mascareta amb més o menys laxitud als espais públics: transports, terrasses i fins i tot escoles. Per no parlar dels països asiàtics, on fa anys que la mascareta forma part del dia a dia de les famílies i la fan servir com un gest de deferència cap als altres. Tant preguntar-nos quins aprenentatges ens endurem de tot això, al final seran aquests: lliçons petites i universals, les que estem acumulant. Admetre els errors, rectificar, i observar què fan al nostre voltant.