Globus de fang

Assetjada per totes bandes i acusada de corrupció, prepotència i racisme, l'Associació de la Premsa Estrangera a Hollywood (una organització molt opaca i exclusiva, que podríem definir com Corresponsals de Mitjans internacionals a Los Angeles, però no específicament especialistes en cinema) ha decidit tirar pel dret i tallar d'arrel els problemes fent el mateix que el rei emèrit abans de ser acusat per la Fiscalia: pagar i frenar l'escàndol. Ja ho veurem. En tot cas, i fent memòria, és una mica penós que durant anys i anys hagin marcat el pas d'altres premis -els Oscars damunt de tot-, creant una dependència per anticipació, i no per la capacitat real de poder valorar els professionals del cinema i les obres cinematogràfiques. Els premis a les produccions de la pantalla gran Els Globus d'Or de cinema en sales donen aquest veredicte: han guanyat els marginats. Les dones: "Nomadland", amb una directora, a més a més, d'origen xinès, Chloé Zhao, i una pel·lícula sobre els nous rodamons de la crisi econòmica, equivalents als personatges d'"El raïm de la ira". 'Nomadland' Els negres: el mort Chadwick Boseman, ex-Black Panther, per una discutible performance de trompetista de jazz a "La madre del blues"; Daniel Kaluuya pel "black panther històric" Fred Hampton a "Judah and the Black Messiah", i la pràcticament debutant Andra Day per "Los Estados Unidos contra Billie Holiday", el paper que va fer Diana Ross fa dècades a "Lady sings the Blues", quan els negres ho perdien tot i Liza Minnelli va triomfar per "Cabaret". 'La madre del Blues' Podem afegir-hi el pianista de jazz negre de "Soul", millor film d'animació, i els coreans de "Minari" de Lee Isaac Chung, que no és una pel·lícula coreana, ni estrangera, sinó parlada en coreà per actors que han fet la seva vida i carrera als Estats Units. 'Soul' El guió d'Aaron Sorkin per "El juicio de los 7 de Chicago", i els premis al nou "Borat" i Sacha Baron Cohen els emmarcarem en el cinema antirepublicà, o antirepublicà trumpista. L'únic Globus d'Or que es desmarca d'aquest llençol ideològic penedit és la millor actriu de repartiment, una Jodie Foster multipremiada ja fa força anys en el paper d'una advocada contra l'Estat pel cas real de Mohamed Slahi "The Mauritanian", empresonat sense càrrecs a Guantánamo. 'El juicio de los 7 de Chicago' On els votants no han cedit ha estat en la preeminència encara del cinema distribuït en sales davant les plataformes. Netflix no ha aconseguit premis de nivell enfront d'una Disney gairebé autàrtica: "Nomadland", "Soul" i "El juicio de los 7 de Chicago" s'aixopluguen sota el castell de la Bella Dorment. "Mank" és la gran derrotada sense cap reconeixement, com tampoc "El padre" malgrat el seu guió indiscutible i un Anthony Hopkins resurrectus, amén. Ni les grans esperances de "Palm Springs", "Otra ronda" o "Wolfwalkers", grans favorites d'una minoria esperançada, la del bon gust. Globus d'Or de les plataformes Aquí la cosa recupera el terreny perdut. Primer, Netflix arrasa i els premiets saluden Amazon o HBO. Previsible. Però és que el White Power és indiscutible. Fem una pausa Tota la vigilància i les reclamacions que les comunitats no "whites" o no independents o no masculines fan al món del cinema callen davant la producció per a plataformes. Un silenci estrany i precari, suposo. A plataformes, el món Whasp s'imposa al màxim. Prenem nota del detall, perquè ara les plataformes són el poder i el cinema és tan marginal com els marginals que ara defensa. 'The Crown' Aquí el resum és ràpid: "The Crown" repeteix com un tanc poderós, 4 premis i algunes curiositats (Netflix és la monarquia del món audiovisual actual) Primer: que Diana de Gal·les venç la reina Elisabet II, en la categoria on competia Emma Corrin contra Olivia Colman, que ja va guanyar el seu premi quan la reina no havia de patir per la princesa. Segon: Gillian Anderson, ex-Expedient X, s'emporta el de millor actriu de repartiment pel paper de Margaret Thatcher, un personatge que li va donar l'Oscar a Meryl Streep. Tercer: el fosquet Josh O'Connor, príncep Charles ben orellut, és el millor actor estil Eddie Redmayne, i ara se n'ha anat a rodar "Mothering Sunday" amb la seva mare Olivia Colman, per a la temporada que ve. 'The Crown' La segona triomfadora és "Gambito de dama", també de Netflix, esclar, i premi per a una Anya Taylor-Joy que no ha aconseguit el guardó d'actriu de comèdia als cinemes per "Emma". En tot cas, una figura estel·lar ja per als propers com a molt cinc anys (és el que dura la carrera de les figures cotitzades del cinema actual, en un 95% dels casos!!!). 'Gambito de Dama' Afegiré que m'alegro dels reconeixements a Mark Ruffalo com a actor de minisèries per "La innegable verdad", o al Hulk, ex de la Isabel Coixet, un actor de categoria molt poc cridaner que corria el perill de no ser mai prou estimat, o a Catherine O'Hara, simpatiquíssima ja veterana (ve dels temps de "Solo en casa" i "Bitelchús", imagineu-vos!!!) que a "Schitt's Creek" fa un paper d'aquells que "si ara no em donen premi no me'l donaran mai". Un bon "Gambito de dama", de debò!!! L'únic negre de la funció a plataformes és John Boyega, acto negadíssim de la darrera etapa de "Star Trek" que no puc valorar a "Small Axe" i que ara es dedicarà a dirigir. Doncs ànims que li vagi millor. Conclusió de la 78a edició dels Globus d'Or I fins aquí els Globus de Peus de Fang, amb menció als premis d'Honor a Jane Fonda, mandreta, i a Norman Lear, 98 anys dedicats sobretot a escriure i produir comedietes blanques blanquíssimes, d'aquelles quan Bob Hope ja era una antiguitat. Un supervivent, sí, de quan Hollywood era molt blanc, molt de dretes i molt patriòtic. Per resumir: trieu la versió que més us interessi com a titular. Versió 1: "Els Globus d'Or per fi han fet una mica de justícia". Versió 2: "No volem més problemes. Voleu premis? Aquí els teniu i no emprenyeu més".

Globus de fang

"Nomadland" i "The Crown" triomfen en uns Globus d'Or marcats per les acusacions de frau