"La política la fas o te la fan", escrivia Joan Fuster. Si aixequés el cap i veiés com la ultradreta que li va posar una bomba a casa ara farà un torero que exalta el franquisme conseller de Cultura li faltarien aforismes com "La nostra pàtria és la nostra llengua" o "Allò que siga el poble serà la llengua, o viceversa, allò que siga la llengua serà el poble. La identificació resulta ineludible."  PP i Vox ho saben i per això la seva declaració de guerra: van per feina i fomentaran l'ús del castellà com a llengua vehicular a l'escola, eliminaran les subvencions a les entitats que consideren catalanistes, intervindran la ràdio i la televisió publica... l'acord de 50 punts és tota una declaració d'intencions contra els valors progressistes i democràtics: enalteix la unitat d'Espanya, criminalitza la immigració i l'okupació, defensa el pin parental, amenaça la memòria històrica i nega la violència masclista. La bona notícia és que reconeixen els Països Catalans. La dolenta és que en parlen per eliminar-los. Potser al maltractador l'envien a Madrid, però Vox tindrà també les conselleries de Justícia i Interior i un vicepresident que volia batejar al seu cavall Caudillo o Duce. Ho posa Ferran Torrent en un dels seus llibres o Santiago Segura en un guió de Torrente i l'hi fan treure per fàcil. El blaverisme, el "búnquer-barraqueta", que deia Fuster, excita, mobilitza les dretes, unides per l'afany de revenja i l'odi. El partit de centredreta liberal són els pares i el Núñez Feijóo tolerant i moderat un unicorn rosa. Preocupa la facilitat amb què els ultres han arrossegat la dreta tradicional cap al seu discurs i la seva pràctica, tot i que ja no sorprèn (ara que Itàlia ha enterrat Berlusconi però no el berlusconisme). No pel fet de ser esperat és menys greu, perquè faran el que Aznar i Rajoy no es van atrevir mai a fer. I sense pagar-ho a les urnes, com tampoc no han pagat que la justícia els condemnés per ser una organitzacio criminal. Ja són aquí. És un missatge per a Catalunya del que ens espera aquest 23 de juliol. Però per a avís a navegants aquest de Karra Elejalde, a "El matí de Catalunya Ràdio": 🔊 "Vigila què votes, després no ploris", la queixa de Karra Elejalde, que reflexiona sobre el moment polític que vivim arran de l'estrena de la seva pel·li "Kepler"https://t.co/s4ozlJY4Kn pic.twitter.com/xqKy2t8NGd El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) June 14, 2023 Doncs això. Preneu-ne nota, els del "com pitjor, millor". Perquè no: com pitjor, és pitjor.