No fa pinta que en aquestes eleccions hi hagi gaires promeses dels candidats en forma de fitxatges. Les eleccions són el 24 de gener, sense opcions de tancar jugadors, i l'economia del club està tan tocada que dubto que gaires candidats s'atreveixin a comprometre la seva credibilitat ni l'economia del club prometent impossibles. Si algun ho fa, que ja ho han fet, serà més -crec- un farol publicitari que no pas una realitat. I aquest punt, el de les promeses de fitxatges, de noms de jugadors, és el que fa diferents aquestes eleccions.

Joan Laporta, en el seu dia, va arribar a la presidència amb el nom de Beckham sota el braç, però la llista de promeses és llarguíssima. Jugadors del Madrid, cracs del moment, jugadors impactants... A Florentino Pérez, ja ho sabem, li va funcionar Figo per arribar a la llotja del Bernabéu.

Aquesta ha estat una pràctica habitual a les eleccions contemporànies, les del segle XX. Però arribats a aquest punt, jo em pregunto: el soci del Barça què és el que valora realment a l'hora de triar un candidat? Tria el que promet més i millors jugadors? Tria el candidat que té millor projecte? Tria aquell candidat que ja coneix pensant allò de "val més boig conegut, que savi per conèixer"? O potser tria aquell que té més carisma, el que li cau millor?

Debat interessant... I si em demaneu l'opinió, jo apostaria que la majoria dels socis no es llegeixen cap programa, no els interessa quin és l'equip de cada candidatura, quins executius hi ha al darrere, si el vicepresident serà Albert Perrín, Jordi Mestre o Jaume Giró... La majoria dels socis es guien per l'instint, en una equació on suma el grau de coneixença del candidat i sobretot el carisma, allò tan humà de "aquest tio em cau bé, me'l crec".