La batalla, sense dones, per presidir el Barça

Aquestes són unes eleccions obertes i de difícil pronòstic. No hi ha un favorit clar, com sí que hi era el 2003 (tot i que amb final inesperat), el 2010 o el 2015. Però sorprèn que el 2020, entre gairebé una desena de precandidats, no trobem ni una sola sòcia amb capacitat, temps i ambició de ser precandidata. Maria Teixidor, exsecretaria i antiga responsable del futbol femení (@FCBarcelona_cat) No parlem de la demostració de bona salut que suposaria per a un club de futbol tenir una presidenta, és que no tenim ni precandidates. Òbviament, el Barça no és més que el reflex de la mateixa societat, on els òrgans de poder continuen sent dominats pels homes i més encara quan parlem de l'àmbit esportiu. Les dones representen una quarta part de la massa social del Barça i, tanmateix, les poques que s'ho podrien permetre tenen poc interès a presidir el club... Potser perquè es veuen amb poques opcions? Potser perquè no troben el mateix atractiu al càrrec? Susana Monje, exvicepresidenta i extresorera del Barça (@FCBarcelona_cat) Qualsevol d'aquestes dones que es podrien plantejar ser presidentes tenen, en canvi, moltes ofertes per entrar a forma part d'aquestes directives, perquè una cosa és que cap grup d'empresaris vulgui apostar per una dona presidenta (on vas a parar!) i una altra de ben diferent és que no vulguin disfressar les seves juntes amb elles, ideals per a la fotografia, amb tres n'hi ha prou, la quota justa per demostrar que són moderns.