"No soc una heroïna, estic destinada a perdre": conviure amb el càncer de mama

Un cada 14 segons. És la mitjana de càncers de mama que es diagnostica a tot el món. A Espanya, és el tumor més freqüent en dones i un dels que registra més mortalitat, tot i que l'índex de supervivència sigui d'entre el 85% i el 90% gràcies als programes de cribratge i a la millora dels tractaments. Darrere dels llaços roses, la celebració del Dia Internacional que impulsa l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i les històries de superació de les supervivents, s'amaguen unes xifres que sovint passen desapercebudes: a Catalunya moren al voltant d'un miler de pacients de càncer de mama a l'any, segons l'Observatori de l'Associació Espanyola contra el Càncer. Als homes, però, també els afecta, encara que la incidència és menor, d'un 2%. La manca de diagnòstic precoç en aquest col·lectiu és el principal problema: quan es noten un bony al pit, els homes no pensen que es pot tractar d'un càncer de mama i triguen a consultar un metge; quan es decideixen a anar-hi, no tenen clar amb quin especialista s'han de visitar. Quan finalment arriben a l'oncòleg, és possible que el tumor ja estigui en un estadi avançat i el pronòstic sigui més greu. Què és el càncer de mama? Com tots els càncers, el de mama es caracteritza pel desenvolupament de cèl·lules anormals, que es divideixen i creixen sense control, en aquest cas, en el teixit mamari. Els tumors s'inicien i creixen, concretament, a l'interior del conducte de la llet. El doctor Aleix Prat, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic de Barcelona, apunta que l'envelliment poblacional és un factor determinant per a aquesta alteració genètica: "Com més temps un viu, la probabilitat que fa que una cèl·lula s'equivoqui és més alta. Per això s'està veient que la incidència anirà augmentant en països en què la població envelleix. S'esperen augments de gairebé el 60% en els pròxims vint anys." A banda d'una predisposició genètica hereditària, altres variables de risc són "l'obesitat, l'alta ingesta d'alcohol i l'ús d'anticonceptius". Tot i això, "l'habitual és no tenir una explicació clara". El doctor Aleix Prat, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic de Barcelona, entrevistat per Adam Martín (Francisco Avia) Els quatre tumors mamaris Fins a finals dels anys noranta, apunta el doctor, de càncer de mama només n'hi havia un. Ara, els avenços mèdics han permès identificar-ne quatre tipus. Els més comuns, que representen el 70%, són els denominats càncers hormonosensibles o luminals. N'hi ha de subtipus A i B, i es diferencien per la qualitat del pronòstic i la sensibilitat a la quimioteràpia. En ambdós casos, l'origen és la presència de receptors d'estrogen o progesterona a les cèl·lules tumorals. Un tercer grup, un 15%, correspondria als tumors mamaris HER2+. Cada any, a Catalunya se'n diagnostica al voltant d'un miler de casos. Tanmateix, la recerca mèdica està desenvolupant proves que permetran ajustar el tractament de les pacients amb aquest tipus de càncer en els estadis precoços de la malaltia. El quart tipus és una mena de calaix de sastre: el triple negatiu, que tot i ser una minoria, és el més agressiu i afecta sobretot dones joves. De moment no existeixen fàrmacs per tractar-lo i només es combat amb quimioteràpia. S'està investigant si la immunoteràpia podria ser efectiva en aquests casos. La detecció precoç, imprescindible Millorar els cribratges entre la població i fer una bona divulgació per agilitzar els diagnòstics és clau, precisament per impedir que les pacients arribin a la consulta amb casos avançats. El símptoma més conegut per tenir una primera sospita és l'aparició d'un bony a la mama, però no n'és l'únic. Només una de cada sis dones consulten amb el seu metge per un símptoma que no sigui un bony, com ara irregularitats en el contorn del mugró, alteracions del color de la pell, secrecions o nòduls a l'aixella. "Vaig sentir-me culpable de no haver-lo trobat abans, de no haver-ne estat més pendent. Però acabes acceptant que no ho pots canviar", explica la doctora Marga Forns, a qui van diagnosticar un càncer de mama amb 36 anys que, amb el pas del temps, ha acabat fent metàstasi. "Ni campiona, ni heroïna" Que el diagno&#768;stic e&#769;s un daltabaix e&#769;s evident, pero&#768; el ca&#768;ncer, segurament, me&#769;s que cap altra malaltia, proporciona una nova identitat social a les persones que el pateixen. El ca&#768;ncer e&#769;s el vidre a trave&#769;s del qual veuen i so&#769;n vistes. "Tinc un entorn familiar molt potent, però la gent que no és tan propera no sap què dir. Jo no m'enfado. Quan faig un tractament i em cauen quatre pèls, en lloc de preguntar-me a mi li demanen al meu marit. Em fa mandra anar al club de tenis perquè tothom vindrà a abraçar-me." Trencar la barrera del tabú és un pas difícil tant per a la pacient com per al seu entorn, i encara es complica més en el moment de transmetre'ls la situació mèdica. El llenguatge bel·licista al voltant del càncer de mama, amb termes com "batalla", "guerra" o "lluita", també genera incomoditats en algunes pacients. "Jo no soc cap superheroïna, m'ha tocat viure-ho i prou. A més, estic destinada a perdre", reconeix la doctora Marga Forns. Cap a la cronificació Ara mateix la recerca avança en dues direccions: d'una banda, minimitzar els efectes secundaris dels tractaments i curar amb les mateixes taxes de supervivència i, de l'altra, intentar trobar fàrmacs que cronifiquin el càncer de mama metastàtic, una fita que encara no s'ha aconseguit. En aquest sentit, el doctor Aleix Prat lamenta que els tràmits administratius per aprovar noves teràpies siguin massa llargs, i reivindica que s'escurcin: "Em frustra més saber que hi ha un fàrmac aprovat que augmenta la supervivència i haver d'esperar dos anys a poder-lo utilitzar." Tot per guanyar temps que, per a les pacients de càncer de mama, és més que or. "Si un assaig clínic ha sortit positiu, entre que s'aprova i t'arriba el fàrmac, potser ja no hi ets", diu la Marga. La doctora va morir el 18 de gener del 2022. Recupera el nou capítol d'"Historial Clínic", dedicat al càncer de mama.

"No soc una heroïna, estic destinada a perdre": conviure amb el càncer de mama

Una de cada vuit dones catalanes serà diagnosticada al llarg de la seva vida d'aquesta malaltia, que avança cap a la cronificació