Expertes costureres van teixir els ordinadors que van permetre que l'home arribés a la Lluna

Si vam néixer fa menys de 50 anys hem viscut durant tota la nostra vida amb la certesa que l'home va arribar a la Lluna abans que nosaltres arribéssim a aquest món. L'home ha fet grans fites, però segurament la més espectacular és la d'haver sabut posar el peu al nostre satèl·lit natural. El mèrit del programa Apollo de la NASA és immens i està detalladament explicat en el llibre "Un pequeño paso para [un] hombre", de Rafael Clemente. Quins ordinadors van permetre que l'home posés el peu a la Lluna? Rafael Clemente, divulgador científic i que va viure molt de prop aquesta aventura, n'explica els detalls: "Els ordinadors dels coets Apollo estaven fets de ferrites per emmagatzemar els programes de tal manera que la memòria d'aquests programes estaven compostes de milers de nuclis de ferrita enfilats en una matriu de fils. La presència de ferrita en un creuament de fils era un 1 i l'absència era un 0. És a dir, allò no era "programari" sinó "maquinari" a tots els efectes." Per fer aquests ordinadors, la NASA va decidir trobar les millors costureres dels Estats Units, ja que la feina no la podia fer cap màquina i era una autèntica filigrana. "Van recórrer a unes dones en general grans que teníen molta experiència cosint. Raytheon els va construir un aparell que les ajudava a enfilar a mà milers i milers de fils com qui fa un tapís. Allò eren una quantitat enorme d'uns i zeros que s'havien de preparar mesos abans del llançament i, a més, era diferent de la següent missió. Amb això vull dir que no hi havia manera de canviar el programa ja que això significava desfer tot un entramat de fils." Aquest sistema feia que l'ordinador fos molt ràpid i molt fiable. "L'ordinador de l'Apollo, el del mòdul del comandament i el mòdul lunar estaven pensats perquè en cas de penjar-se reiniciés automàticament i continués en el lloc exacte on s'havia quedat. El 'reboot' d'aquests ordinadors no era de més d'1 minut com els ordinadors d'ara, sinó que era instantani. Resumint, els ordinadors alguna vegada s'havien penjat, però ningú se n'assabentava." Tots els detalls del programa Apollo es poden trobar a "Un pequeño paso para [un] hombre", de Rafael Clemente, editat per l'editorial Libros Cúpula de Planeta. *Trobaràs l'entrevista sencera a Rafael Clemente a partir del minut 10 d'aquest "Generació digital".

Expertes costureres van teixir els ordinadors que van permetre que l'home arribés a la Lluna

Els ordinadors mai es penjaven i, si ho feien, ningú se n'assabentava