L'arsènic de l'arròs i altres substàncies tòxiques en aliments

Sí, tot l'arròs conté arsènic, fins i tot l'ecològic, i també la majoria de productes fets amb arròs, com el liquat d'arròs o les galetes fetes amb aquest cereal. L'arsènic es troba al medi ambient de manera natural i també a causa de l'activitat humana, i passa a l'arròs a través de l'aigua de reg. És un procés inevitable. Com que l'arsènic és una substància cancerígena, a la UE es controlen els nivells d'arsènic de l'arròs i altres aliments i al nostre país estan molt per sota del que es podria considerar preocupant. Per tant, el missatge és aquest: l'arsènic de l'arròs, amb les dades de què disposem actualment, no ens hauria de preocupar. No et quedes tranquil? Fes això: Menja arròs com a màxim quatre cops a la setmana. Les criatures de menys de sis anys no haurien de menjar galetes o beguda d'arròs. Renta'l bé abans de cuinar-lo o deixa'l en remull unes vuit hores abans. També podem bullir-lo amb quatre vegades el seu volum d'aigua (per exemple, per cada tassa d'arròs, quatre d'aigua) durant cinc minuts, llençar l'aigua i després tornar-lo a bullir amb el varietat seleccionada (central).---#---dobli#doblo---#---doble">doble d'aigua que d'arròs. Altres substàncies perilloses presents als aliments: Mercuri. El metilmercuri el trobem sobretot als peixos blaus (tonyina, peix espasa o emperador) i, com més gros és el peix, més concentració d'aquesta substància. No és tòxic si en fem una ingesta normal, però el millor és reduir la ingesta excessiva d'aquests animals i apostar per peixos blaus més petits, com el verat, el bonítol, l'anxova o la sardina. Les autoritats sanitàries recomanen que les dones embarassades, les dones en lactància i els menors de 10 anys no prenguin tonyina vermella, peix espasa o emperador, tauró o caçó i luci. Nitrats. Són presents a les verdures de fulla verda, com les bledes o els espinacs. No són un problema, però les autoritats sanitàries, per precaució, recomanen no donar-ne als menors d'un any i no donar-ne més d'una ració al dia a les criatures entre un i tres anys. Solanina. La solanina és una substància tòxica present sobretot a les solanàcies, com les patates o les albergínies. Per això mai ens hem de menjar cru cap d'aquests aliments. Si veieu alguna patata amb molta part verda, elimineu-la. Amb la resta, cap problema. Cianur. Aquesta ja fa més respecte, oi? En realitat, els aliments no contenen cianur, sinó gliadina, que un cop digerida es converteix, entre d'altres substàncies, en àcid cianhídric. Tampoc ens ha de preocupar gaire, perquè es troba a les llavors de moltes fruites (albercoc, pruna, cireres o pomes), que no ens mengem, però en el cas improbable que ho féssim, seria gairebé impossible que ens intoxiquéssim. Per arribar a notar els efectes del cianur en la fruita ens hauríem de menjar de 19 a 24 pomes i mastegar-ne bé les llavors. També se'n troba a les ametlles crues, però n'hauríem de menjar entre 1,6 i 3 kg per intoxicar-nos greument. Cumarina. La trobem a la canyella i és tòxica per a algunes persones amb problemes de fetge. Aquí el truc és comprar canyella de Ceilan, que conté 60 vegades menys cumarina que la canyella normal, que és més barata. Com podem saber-ho? El truc és fàcil: si no diu que és canyella de Ceilan, aleshores és que és canyella normal. Com veieu, que un aliment sigui natural no ens garanteix que estigui lliure de tòxics també naturals. El que convé és fer una dieta variada i amb sentit comú i seguir les recomanacions de les autoritats.

L'arsènic de l'arròs i altres substàncies tòxiques en aliments

Mercuri, cianur o arsènic són tòxics que trobem en alguns aliments. Els hem d'evitar?