Eleccions municipals: un vot que val per tres

Els catalans elegeixen el 28 de maig un total de 9.139 regidors repartits entre els 947 municipis del país. Vot amb triple efecte El vot a les eleccions municipals serveix per renovar directament els ajuntaments. Però, indirectament, el mateix vot dipositat a les eleccions locals determina les majories polítiques del segon nivell de l'administració local: diputacions, consells comarcals i l'òrgan de govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquests casos, el sistema d'elecció és indirecte per la naturalesa dels serveis que presten aquestes institucions, tal com argumenta Esther Pano, doctora en Ciència Política. "Els tipus de funcions d'aquestes institucions són estríctament de suport municipal. S'estan dirigint molt més als municipis que no directament als ciutadans, per bé que també hi ha serveis que es presten directament a la ciutadania. Però, de forma més habitual, donen eines de suport al teixit municipal." Les municipals, úniques eleccions amb data segura La llei electoral obliga a esgotar els mandats i estableix que les eleccions es faran cada quatre anys, sempre coincidint amb el quart diumenge del mes de maig. Calendari de les eleccions municipals del 28 de maig Com es calcula el nombre de regidors de cada ajuntament? Per trams de població. Des dels 3 regidors dels municipis de menys de 100 habitants fins als 25 dels de 100.000 habitants. A partir d'aquí, s'hi afegeix un regidor més per cada 100.000 habitants. El nombre resultant sempre ha de ser imparell, per evitar bloquejos en la presa de decisions, tal com explica Juan Ignacio Soto Valle, secretari d'administració local i professor honorari de dret administratiu. "Amb la regla del nombre imparell dels òrgans col·legiats, s'afavoreix que sempre hi hagi una majoria, a favor o en contra, a l'hora de pendre decisions i que els empats no siguin habituals." Escala de regidors en funció de la població del municipi Hi ha llindar electoral per entrar als ajuntaments? Sí, cal arribar al 5% dels vots vàlids emesos per tenir regidors als consistoris. El percentatge és superior a altres processos electorals, on la barrera electoral és del 3%. El professor Soto Valle ho explica per la voluntat de limitar els efectes d'una excessiva fragmentació del vot. "Com que cada municipi és un districte electoral, es fixa un llindar electoral més alt per afavorir la construcció de majories en el si del plenari dels consistoris." Com es vota a les eleccions municipals? Els municipis de més de 250 habitants --el 82% dels ajuntaments catalans-- voten amb un sistema proporcional de llistes tancades i bloquejades. Els resultats s'obtenen traduint els vots en regidors, aplicant la llei D'Hondt. Vista de Madremanya, al Gironès Els municipis més petits voten diferent En els 173 municipis de menys de 250 habitants, es voten llistes obertes i cada elector pot triar entre dos i quatre noms de llistes diferents, en funció de la població. Votant llistes diferents, l'elector pot prioritzar el vot a candidats per sobre del vot a l'opció política. En els de menys de 100 habitants que funcionen en règim de consell obert --sis a tot Catalunya-- s'aplica un sistema electoral majoritari amb candidatures uninominals. Són els únics que trien l'alcalde o alcaldessa per elecció directa i queda proclamat el candidat que obté més vots a les urnes. Què són les agrupacions d'electors? Són candidatures al marge dels partits, que necessiten avals per poder-se presentar. El nombre de signatures oscil·la entre l'1% del cens en municipis de menys de 5.000 habitants i les 8.000 en ciutats de més d'un milió. Unes condicions que no s'exigeixen a les candidatures de partit i que poden portar a paradoxes com les que comenta el professor Soto Valle. "El sistema electoral està pensat perquè l'articulació de la voluntat popular es faci, fonamentalment, a través dels partits polítics. Jo sempre poso l'exemple que, probablement, hi ha candidats de grans ciutats que han estat elegits pels seus partits en processos de primàries amb menys vots de la militància que els avals que es demana a les agrupacions electorals." Edifici de l'Ajuntament de Barcelona Un sistema electoral que assegura l'elecció automàtica dels alcaldes i alcaldesses El sistema garanteix que el càrrec d'alcalde o alcaldessa no quedarà mai vacant i que el nomenament es farà en el mateix ple de constitució del nou consistori, sense possibilitat d'allargar en el temps el procés d'elecció de la primera autoritat municipal. És el que diferencia el model municipal d'altres sistemes d'elecció de càrrecs públics, com explica la politòloga Esther Pano. "El model garanteix que en sortirà un nou govern amb prou suport. O bé és un govern amb majoria absoluta de sortida o bé serà la llista més votada. Amb pactes postelectorals o sense, del ple de constitució dels nous ajuntaments en sortirà el nou govern." Un ple a la Paeria de Lleida Un sistema electoral que reforça la figura de l'alcalde Només es poden presentar mocions de censura contra els alcaldes o alcaldesses si tenen al darrere la firma de la majoria absoluta dels regidors. L'alcalde pot vincular qüestions de confiança a l'aprovació de temes cabdals com els pressupostos o les ordenances fiscals. La professora Pano respon a la pregunta sobre si el sistema municipal té tics presidencialistes. "La figura de l'alcalde o alcaldessa és una figura política singular. Amb molta capacitat, molt reforçada per molts elements diferents: la dificultat per presentar mocions de censura, la possibilitat de vincular les qüestions de confiança a l'aprovació dels pressupostos... Tots aquests elements fan pensar que es tracta d'un sistema on la figura de l'alcalde està reforçada."

Eleccions municipals: un vot que val per tres

El 28 de maig es renovarà la composició dels ajuntaments, però el vot també determinarà el color polític de les diputacions i els consells comarcals