El divendres 20 de novembre del 1992 segresten Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d'Olot, al pàrquing de casa seva. Els segrestadors se l'emporten amb el seu propi cotxe, un Renault 25. Una veïna i els escombriaires presencien la fugida del vehicle.

La destinació? Un armari encastat de 150 centímetres d'ample, 160 centímetres d'alt i 160 centímetres de llarg, sense llum natural ni elèctrica, i amb filtracions d'aigua per les parets. A terra hi ha un matalàs de dimensions reduïdes que no hi cap totalment estès.

Maria Àngels Feliu estarà aquí tancada 492 dies. Els seus veïns seran aranyes, formigues, rates, serps i humitat. No es pot ni posar dreta del tot.

A finals del 1993 la van donar per morta. Dos homes van ser empresonats pel seu segrest i assassinat, però l'acusació era totalment falsa. Quan ella va sortir del forat els van haver d'alliberar.

El cúmul d'errades policials i judicials es va veure multiplicat per una repercussió mediàtica sense precedents.

El segrest de Maria Àngels Feliu va coincidir amb l'assassinat de les nenes d'Alcàsser i els mitjans, sobretot les televisions privades, omplien moltes hores amb aquelles desgràcies.

Quan Maria Àngels Feliu va ser alliberada, alguns mitjans van donar veu a personatges que deien que el segrest no havia existit, que ho havia organitzat tot ella mateixa per cobrar el rescat. Van escampar mentides sobre la farmacèutica, la seva família i la seva sexualitat, fins que la justícia els va obligar a callar.

No va ser fins al cap de 7 anys del segrest, el 1999, que es va detenir els autèntics responsables. L'Audiència de Girona va condemnar 5 persones a llargues penes de presó, penes que tots han complert. Han passat 27 anys, però la història completa d'aquell segrest encara no s'ha explicat.