Xavier Sala-i-Martín creu que la gestió de la pandèmia de la Covid a Occident "ha estat un desastre, excepte a Alemanya". El professor de la Universitat Colúmbia no entén perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, ha decretat un estat d'alarma fins al 9 de maig. Un estat d'alarma de 6 mesos? Lliberat vs. salut pública Sal-i-Martín considera que l'estat d'alarma és una eina que la Constitució espanyola atorga perquè durant un temps els drets dels ciutadans desapareguin perquè per sobre hi ha una cosa molt més important que la llibertat, que és la salut pública. Tot i així, recorda que s'ha de renegociar cada 15 dies: Pedro Sánchez no pot fer el que li doni la gana perquè és retallar els drets de la gent. Si no sabem com estarà el virus d'aquí quinze dies i no saben què faran la setmana que ve, em sembla un abús de poder extraordinari que el govern tingui la capacitat de retallar-nos la llibertat durant 6 mesos. Si s'aprovés l'estat d'alarma de mig any i resulta que Sánchez es torna a autoproclamar el "tsar de la Covid", com ja va fer al març, i s'atribueix tot el poder de gestionar la pandèmia, què farem? Els governs tenen un pla a seguir o improvisen? Sala-i-Martín qüestiona l'actuació de la majoria de governs i no veu sentit a anar aplicant mesures sense esperar i comprovar que l'anterior hagi donat o no resultats: Estan improvisant, no hi ha cap pla ni guia. Aquesta sensació d'improvisació em sembla, des del punt de vista de ciutadà, catastròfica, però des del punt de vista d'un empresari em sembla extraordinàriament perillosa. En aquest sentit, lamenta que molts empresaris hagin hagut d'assumir una despesa extra per adaptar-se a les mesures del govern, com ara comprar estufes per poder tenir clients a les terrasses, i creu que si els dirigents no tenen clar cap a on van és impossible que els negocis es puguin planificar sense perdre-hi encara més diners. Els governs d'Occident: massa ineficients? L'exemple a seguir, segons l'economista, són els de països com Singapur, Corea, Taiwan o Nova Zelanda, que independentment de la seva mida i població han demostrat la capacitat d'actuar de manera eficient. A Itàlia, Espanya o els Estats Units ha sigut un desastre colossal. I aquesta gent són també els que han de gestionar els diners. Però estan capacitats per decidir qui ha de rebre ajuts? No veig que siguin capaços de gestionar l'economia de la recuperació. També es qüestiona per què aquí no s'han implementat aplicacions que permeten rastrejar persones infeccioses, com ha fet Singapur: "A Espanya existeix però el govern de Catalunya no ho ha implementat." Si no hi ha salut no hi ha economia? Sentim constantment la paraula "equilibri", però per Xavier Sala-i-Martín no és la bona. Al seu parer, s'ha d'apostar per frenar el virus i és taxatiu sobre el futur de l'economia: Tant si confines com si no, la gent té i hi ha negocis que no poden funcionar: la restauració, el turisme, les convencion, etc, i malauradament són els sectors més potents que tenim. No hi ha equilibri fins que no s'arregli el problema de salut de la Covid. Sense això, l'economia no funcionarà. El professor de la Universitat Colúmbia manté que hem d'esperar que vingui la vacuna, tot i que, novament, s'haurà de veure a quina velocitat es reparteix, com, i en aquest sentit "fa por la gestió dels governs". El sector de la restauració i el turisme podran subsistir? Creu que, si el govern prohibeix a una empresa obrir, per llei, però en canvi segueix obligant-la a complir les obligacions de despeses com salaris, impostos, seguretat social o lloguer, no n'hi ha cap al món que pugui subsistir. L'estàs abocant al desastre. La solució és que intervingui el govern? Sala-i-Martín situa els governs en el centre de la solució perquè assegura que són els que tenen la capacitat de demanar préstecs a tipus d'interès raonables, del 0%, per deixar diners als negocis. Ara bé, també hi veu inconvenients perquè "si alguna cosa hem après és l'enorme incompetència de la gran majoria de països occidentals".