L'any 2003 va ser l'últim de José María Aznar al govern. L'Audiència Nacional va ordenar el tancament d'Egunkaria, Lula da Silva va fer història arribant al poder al Brasil i Pedro Almodóvar va guanyar l'Oscar per "Hable con ella". L'any 2003 va ser també l'últim cop que una dona va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la: Carme Riera, amb "La meitat de l'ànima". Han hagut de passar 19 anys fins que una altra dona, Gemma Ruiz Palà, s'ha tornat a coronar en la nit literària de Santa Llúcia, amb "Les nostres mares". Uns premis que fa 63 anys que es donen i que només tenen 9 dones al palmarès. 9 contra 54. Només cal anar a les dades per demostrar amb cruesa la discriminació de gènere històrica que hi ha hagut també en el món de l'art i de la cultura. Dades com aquesta, que és actualitat avui, o com les que parlen de la infrarepresentació de la dona als museus o als llibres d'història. Que les dones no hagin guanyat més premis literaris o no exposin la seva obra a més museus no vol dir que no escriguin i que no creïn. Som la meitat de la població, amb tant o tan poc talent com l'altra meitat. Amb la diferència de viure sota l'opressió estructural i cultural de la mirada masclista i --com deia ahir la Gemma Ruiz amb el Sant Jordi a la mà-- del "virus de la fal·locràcia". Són poques, encara, les dones que es presenten a concursos com el Sant Jordi. Potser perquè tenen tan pocs referents de dones que l'hagin guanyat que ni es plantegen que puguin aspirar-hi. De fet, tots els premis que es van repartir ahir a la Nit de Santa Llúcia van ser per a homes menys dos: el Sant Jordi i el de traducció, per a la nord-americana Mara Faye Lethem. Escolteu el discurs de la Gemma Ruiz, si teniu un minut. Escolteu quan recorda que ella no ve del no-res, sinó que és aquí perquè abans hi ha hagut Català, Rodoreda, Capmany, Roig i Marçal. I que no està sola, perquè camina al costat d'altres que són mirall i esperó, com Cadenes, El Hachmi, Rojals, Solà, Orriols, Pujadas, Kremser, Bendicho, Piqué, Baltasar, Barbal, Ramis, Olid o Gurt. Un discurs generós i conscient, alineat en el fons i en la forma, perquè el Sant Jordi de Gemma Ruiz és --segons diu ella mateixa-- "una victòria col·lectiva, no pas individual". També ho va dir Annie Ernaux fa unes setmanes quan va recollir el Nobel de Literatura. En aquest cas el balanç és de 17 a 106.