"The marvelous Mrs. Maisel" Semàfor Groc A quina plataforma? Amazon Prime (Quarta temporada) De què va? És la història d'una dona que vol ser monologuista als anys 50/60. Un daltabaix l'obliga a començar de zero, cosa que posa la sèrie en risc de repetir-se a si mateixa, ja que fins ara el recorregut era ascendent. És de les sèries que més han patit amb la pandèmia, que la va obligar a aturar la producció de la quarta temporada. Finalment s'ha estrenat a Amazon. Presenta la Midge Maisel experimentant un daltabaix a la seva carrera. En els dos episodis de l'estrena, la sèrie també ha exagerat una mica més els seus trets principals, que es basen sobretot en la velocitat dels diàlegs i les respostes enginyoses. Reforçar el que funciona és habitual en moltes sèries, però en el seu cas diria que l'estil ja era exagerat. Venia de portar al límit l'estil de les Gilmore. Penso que ara "The marvelous Mrs. Maisel" està sent excessiva. Tots els personatges parlen de la mateixa manera ràpida i brillant i, a part de ser poc creïble, pot ser esgotador. Per exemple, a la seqüència de la sínia que obre la temporada. A més, la sèrie continua arrossegant el personatge més sonso de la televisió actual: en Joel, el marit de la Maisel. Si esteu tan enamorats del personatge com ho estan els guionistes (que l'hi accepten tot, fins i tot el seu egocentrisme il·limitat), n'estareu encantats. Però si aquest temps d'espera us n'ha desenamorat una mica, us ho notareu. No ajuda la sensació de repetició i el fet que en aquest punt la història necessiti una direcció més clara. Són només dos episodis i té temps de fer un cop de timó, però ara mateix és només per a addictes a la cafeïna Maisel.   "Vikings: Valhalla" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix (25 de febrer) De què va? És un spin-off de "Vikings". Per a la majoria, la sèrie original ja es va allargar més del compte. La millor època de la sèrie va ser la de Ragnar, i des que els fills van agafar el relleu, la sèrie va abaixar el llistó. Hi estic d'acord, però malgrat tot, jo soc dels que la van gaudir fins al final, en part perquè no hi ha gaires alternatives millors del gènere. "Vikings: Valhalla" s'assembla més a les últimes temporades de "Vikings" que a les primeres. Està llastada sobretot per un repartiment on hi falta carisma, ple de vikings que semblen portades de la revista Men's Health i amb poca personalitat. Malgrat això, l'escenari que planteja és molt interessant: ens situa 100 anys després de la sèrie original, i els vikings estan dividits entre els que són fidels al paganisme nòrdic i els que s'han convertit al cristianisme. Això genera una tensió que la sèrie treballa molt bé. Per afegir més llenya al foc, la sèrie comença amb un fet històric contundent: la matança de Sant Brici, de l'any 1002, en què el rei d'Anglaterra va donar l'ordre de matar tots els vikings del seu territori. Després d'aquesta mena de Red Wedding, la sèrie explica com es van unir per buscar venjança i glòria. També és interessant que el protagonista sigui Leif Eriksson, que va ser un explorador viking a qui recentment se li ha atribuït ser el primer europeu a descobrir Amèrica. La sèrie no és la més rigorosa amb els fets històrics, però pot donar molt de joc. Per tant, recomanable si el període us interessa i si gaudiu molt amb sèries on abunden la intriga política i les batalles sanguinàries.   "Germinal" Semàfor Verd A quina plataforma? Filmin De què va? És una adaptació espectacular de la novel·la d'Émile Zola que explica la història de la revolta dels treballadors d'una mina en un poble al nord de França, al s. XIX. Té al darrere una inversió important per part de la televisió pública francesa, que en aquesta ocasió s'ha aliat amb la televisió pública italiana i la belga. El resultat és que és visualment imponent des de la primera escena a la mina, on hi ha una mort que provoca la ira d'uns treballadors que estan farts de les condicions en què treballen. Les escenes a la mina són asfixiants, però les escenes al carrer també són fosques, i reflecteixen la lluita diària dels personatges per tirar endavant. És una adaptació fidel a la denúncia de les desigualtats socials de la novel·la, al mateix temps que vesteix d'èpica la lluita que narra. D'aquesta manera, el to passa del realisme de Ken Loach a moments de punys alçats que són molt vigorosos. En el llenguatge és molt moderna i molt conscient del moment actual de França. És una adaptació que està mirant de reüll les manifestacions dels Armilles Grogues, i actualitza en certa manera els temes de la lluita de classes, la necessitat de la unió obrera i els perills dels líders. Aconsegueix parlar del present alhora que fa una adaptació rigorosa d'un clàssic fonamental de la literatura francesa.