Unitat contra el sensellarisme per posar fi a l'emergència de la gent sense llar

Els moments més mediàtics dels parlaments són les grans declaracions, tantes vegades buides de continguts. Però hi ha moments tant o més importants que no ens criden l'atenció de la mateixa manera. Per exemple, quan un parlament s'acosta al carrer i a les necessitats més bàsiques de la població. És el cas de la llei per erradicar el problema de la gent que viu al carrer, la primera llei que es fa a Europa sobre aquest drama. És veritat que els partits han hagut de ser arrossegats per un grup d'entitats socials que són les que han redactat la proposta, però hem d'aplaudir que les hagin escoltat. No passa sempre. L'emergència de la gent sense llar, un problema que s'ha duplicat en sis anys, els ha sensibilitzat fins al punt d'abandonar per un moment les seves diferències. L'únic que se n'ha despenjat és Vox, cosa que demostra que l'eix més important de la política catalana és el que separa l'extrema dreta autoritària i antisocial de tota la resta. Que quedi clar.