Un viatge de contrastos pels confinaments del món

Cada país gestiona l'epidèmia de Covid- 19 en funció del nombre de contagis i en base als recursos amb què compta, però al marge d'aquests factors també s'apliquen diferents estratègies epidemiològiques. A "El matí de Catalunya Ràdio" hem connectat per telèfon amb catalans que viuen a diferents llocs del planeta per saber breument com viu cadascú aquesta situació singular i quines particularitats es donen al seu país de residència en la gestió de l'epidèmia. Dinamarca: Lorena de Abuin Marredo és infermera de cardiologia de l'hospital més gran del país, fa deu anys que hi viu "Aquí ho hem parat a temps. Quan la nostra primera ministra, Mette Frederiksen va veure el que passava a Itàlia, Espanya i a d'altres països va prendre mesures de seguida. Dilluns 9 de març teníem 25 casos i el dimecres ja n'eren 514 i cap mort, i van actuar. Van tancar fronteres, escoles, tothom que podia treballar de de casa ho feia, també els funcionaris i es va demanar a les empreses privades que fessin el mateix. La diferència és que aquí les botigues han estat obertes, per exemple les botigues de roba, o d'electrodomèstics. Només han tancat perruqueries, massatges i el que implicava contacte físic. Es va demanar que les persones mantinguessin dos metres de distància. I aquí la gent ho ha fet". "Les escoles daneses ja han tornat a l'activitat, només pel que fa als alumnes dels 0 als 13 anys. La pregunta és ara si ha estat bona idea. Però el país ha de començar a obrir-se, les estadístiques responen, volíem que fos una corba suau ni tan sols hi hem arribat. Hi ha hagut molt pocs pacients, els departaments d'intensiu, i de fet els que hem obert s'hi estan avorrint. Així que s'ha decidit obrir l'escola als nens petits que son els que menys s'infecten, i els pares poden continuar teletreballant. Però tot està estudiat a Dinamarca. "Això sí, els nens que tenen familiars de risc no van a l'escola. I a l'escola s'ha posat més gent de neteja i s'ha doblat el nombre de pedagogs o professors, la comuna de Copenhaguen ha contractat 500 pedagogs més, i es fa més classe als parcs, amb més distància, és un ensenyament diferent. Els més grans de 14 no tornaran a l'escola de moment. Ho faran des de casa" Àustria: Adam Casals és assessor de relacions internacionals i viu a Viena. El seu pare va morir fa un mes a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona -Adam, quines mesures es prenen a Àustria i com s'està assumint la Covid-19 aquí? "Diumenge el canceller Sebastian Kurz va explicar el relaxament de mesures i ja s'estan aplicant. Tot està tancat, escoles, botigues i estan prohibides reunions i manifestacions a nivell públic, però aquí sempre els parcs públics han estat oberts i els nens i nenes han pogut sortir de casa. En aquest sentit hi ha hagut molta col·laboració entre administracions. A Viena, per exemple, l'ajuntament tancava el trànsit durant el dia a la ciutat perquè la gent pogués circular i passejar". "Ahir va fer un mes que el meu pare es va morir de Covid-19 a Barcelona i ens hem de preguntar perquè Espanya no està a la llista de països on no hi ha tants estralls, una llista on hi ha Portugal a banda països germànics, com Àustria o Alemanya, i anglosaxons, com nova Zelanda, i asiàtics com Taiwan, Corea o parts de Xina. Ens hem de preguntar perquè Espanya i Catalunya no son en aquesta llista si hi és Portugal." -Què creus que ha fallat a Catalunya? "A Àustria, el que hi ha és un record de l'epidèmia de SARS el 2003. Després, la ministra al càrrec després va deixar comprades milions i milions de mascaretes perquè sabien que tornaria una epidèmia algun dia. I ja estaven caducades però això va fer que se'n parlés de seguida, al gener ja, el 26 de gener el centre de càlcul de la Universitat Tècnica de Viena, ja va publicar les primeres previsions de pics i corbes que pronosticaven milions de contagis i de molts milers de morts i se'n parlava a les tertúlies i ràdios i televisions. -Què han fet bé i què no a Àustria? "El que no hi havia a Àustria eren tertulians com a Catalunya que deien que això era una grip, ni una consellera de Salut que el 10 de març digués que Catalunya no estava en situació de risc. Aquí ha estat justament al contrari, hi ha hagut rodes de premsa conjuntes de responsables de la regió i de l'estat, hi ha hagut molta conscienciació de la població i se'ls alertava de les mesures que calia prendre. Però hi ha hagut el cas del Tirol que ara s'investiga els contagis en una estació d'esquí on es van infectar molts estrangers. Hi havia persones testades com a positives que van continuar treballant, i s'estan depurant responsabilitats." Escòcia: Yolanda Arjona, biòloga marina que fa nou anys que treballa pel govern escocès. És a Aberdeen "Aquí és una mica diferent del que passa a Anglaterra o Gal·les, perquè hi ha menys població, aquí podem sortir a passejar, hi ha més espai i la gent no es toca. Si mires les gràfiques de la BBC es veu clara la diferència entre els casos del Regne Unit". -Com funciona el sistema de salut? "Vaig estar divendres a l'hospital i el metge em va dir que aquí a Aberdeen tenen 100 llits d'UCI i només hi ha ingressats 11 pacients. Tenen tot el que necessiten d'equips de protecció i mascaretes... Però si al sud hi ha més casos hi haurà més demanda". Tailàndia: Adrià Díaz, habitualment viu a la Xina, però l'epidèmia el va enganxar en unes conferències a Malàisia i no li semblava un bon lloc on estar i va volar a una illa de Pucket, a Tailàndia, on hi havia pocs casos "Primer era com fa un mes i mig a Espanya. La gent s'ho prenia com que això no va amb nosaltres, anava a la platja etc. Però amb els primers casos van anar tallant serveis, i ara ja no ens deixen sortir al carrer si no és per anar a comprar. Similar a Espanya, però aquí no hi ha hagut morts i els casos es compten per centenars i no per milers. Diuen que en uns dies podran obrir perquè diuen que ho tenen controlat." -Vols tornar a la Xina? "No, hi ha moltes restriccions, em preocupen els trajectes, ficar-te a l'avió amb tanta gent, penso que estic més cobert aquí ara. Penso si no porto el virus amb mi què he de fer i si el tinc què he de fer. En tot cas, quedar-me quiet." -Et dediques al comerç i t'està tocant de prop també? "La meva empres a la Xina continua funcionant i estem col·laborant amb diferents governs gestionant la voràgine d'enviaments de material, mascaretes, equipament. Estem vivint molta irresponsabilitat, persones demanant comissions mastodòntiques, pensava que ja h o havia vist tot en temes de trading', però amb aquesta crisi estem veient el pitjor de l'ésser humà amb aquestes compres de material." Perú: Júlia Laparra, té 22 anys, estava treballant en un projecte al país i ara passa el confinament a Cuzco "Estava fent unes pràctiques per acabar el grau d'Educació Social en una residència de mares adolescents que han patit violència, però ara estic vivint a Perú. Tenia l'oportunitat de tornar però vaig preferir quedar-me valorant la situació i valorant com estic jo aquí i les perspectives de tornada amb tot el que rebia d'Espanya i les expectatives del viatge i tot plegat vaig decidir quedar-me." -I diries que tot arreu és igual la gestió de la Covid-19? "Aquí les mesures es van prendre de seguida i segons la meva percepció o la gent va fer cas de seguida i hi ha mesures que no es pot prendre alcohol a partir de les sis, surten els militars al carrer al vespre, hi ha senyals a terra i s'han estipulat preus fixes... Les mesures son diferents, però em semblen molt coherents." "La sensació per mi aquí és de força desconeixement de la pandèmia perquè s'han fet molt poques proves. La mediatització de la societat és molt menor i això té coses positives i negatives, sembla que la gent està més tranquil·la, fan cas de les normes establertes, però l'angoixa i la por és diferent." "La gent se centra aquí en una informació única i oficial, la gent s'ha recollit molt més fàcilment, la gent és més calmada, el context és més pausat i això ajuda a viure-ho." Gàmbia: Sílvia Llopart viu a l'Àfrica des del 2009, està casada i té tres fills. Treballa a l'oenagé Mbolo Association per l'empoderament de la dona amb formació i a través de l'accés a les energies renovables "A Gàmbia abans que hi hagués el primer cas ja es van tancar totes les escoles i estem tancats des del 17 de març i cada cop van decretant mesures més restrictives per aplanar la corba i que no ens passi com està passant a Europa". -A l'Àfrica fan molta prevenció i mesures màximes perquè si allà impactés l'impacte de letalitat seria més greu. La gent ha entès el risc de l'epidèmia? "L'angoixa hi és, però són comunitats molt més resilients, viuen sempre en eternes crisis i estan més acostumats a poder donar resposta, però alhora de la veritat son comunitats més fràgils i molt més vulnerables. -L'emergència es va decretar ja amb el primer cas detectat. Des de llavors a ara, ja 9 casos confirmats dels quals tots menys 1 són importats. "Espanya té 30 respiradors per 5 mil habitants. Gàmbia en té 8 per dos milions, o Senegal en té 20 per 16 milions. Només podem fer prevenció o el sistema sanitari desbordarà. Les administracions han pres mesures. L'altra és que son països que prenen mesures però alhora d'implantar i fer el seguiment, costa molt". -I els nens i nenes van a escola? "Les criatures com totes és complicat perquè estem acostumats a la socialitzar molt en aquests països, però tenim bona temperatura i espai exterior a casa". Estats Units: Gerard Guiu viu confinat a Nova York, epicentre de l'epidèmia on ha impactat amb més força més de 42. 400 morts i pujant. Només d'aquests morts, 20 mil son a Nova York "Al novembre tenim eleccions presidencials i Trump està en plena campanya, fa txecs d'ajuda i ja hi posa el seu nom, i el pamflet publicitari diu "les guies per prevenir el coronavirus de part de Donald Trump". -Fem una mica de política ficció... "Tant de bo m'equivoqui però Trump va dir que faria un ordre executiva per prohibir la immigració, mínim un mes més sense tenir vols d'Europa". "Aquest senyor començarà a despertar el mal extern, va tallar la relació amb l'OMS i començarà a atacar la Xina i es presenta un horitzó de molta tensió política" "Aquí no es parla de confinament sinó de pausa, l'alcalde Bill de Blasio i el governador Andrew Como tenen molt clar les llibertats i per això fan recomanacions no sortir al carrer, mantenir la distància etc. Però obliguen a la mascareta, ara sí, si no respectes la distància social de 2 metres et poden arribar a multar entre 500 i 100 dòlars. La gent no surt al carrer perquè encara que s'estabilitza el nombre de morts continues sentint ambulàncies, no et ve de gust. El xoc psicològic de veure una ciutat tan dinàmica parada etc. "A banda al carrer passa que és difícil mantenir distàncies, hi ha molta gent, molts sense sostre, de vegades et comencen a perseguir, vols respectar els metres amb tothom i no es pot". Di Blascio ha prohibit manifestacions fins al gener, i les piscines a l'estiu estarn tancades, i es presenta un panorama una mica complicat elspropers mesos...A més el tema de la seguretat, els mitjans no en parlen per no contribuir però tinc un amic policia i el nombre d'infectats i baixes és molt gran entre els seus companys i s'estan incrementant robatoris amb ganivets, per exemple. El tema de la seguretat a Manhattan comença a preocupar. França: Ares Rocanin és a París. Investigadora de l'Institut Curie i treballa a la part informàtica d'anàlisi. Teletreballa "El confinament va començar a mitjans de març es notava molt als carrers amb gent molt distanciada, mascaretes, una ciutat molt activa amb poca gent a fora, ja no sortia tanta gent, cues als supermercats. Ara de mica en mica, hi ha més gent sortint gent més relaxada, pots sortir del domicili" -Podeu sortir a fer esport a França, oi? "Puc sortir a fer esport, ha anat variant i ara s'ha limitat a abans de les 10h o després de les 18h." -I les escoles? "Ara estan tancades, des que es va parlar que era a partir de l'11 de maig intenten totes les possibilitats i opcions que tenen per considerar tornar a les escoles, diuen que s'obrirà parcialment, que s'obrirà pels petits, però per fer-ho en espais més grans."

Un viatge de contrastos pels confinaments del món

Catalans i catalanes a l'estranger ens expliquen les seves impressions i sensacions sobre com es gestiona la pandèmia als països on viuen