Un silenci humiliant

El cas del professor de La Salle comença a assemblar-se força a una història de terror. Terror real. El que van viure desenes d'alumnes que van passar per les seves classes, i, en el pitjor dels casos, per les seves mans, durant anys. A la denúncia de l'escriptor Alejandro Palomas l'han seguit moltes altres. De La Salle Mataró i La Salle Montcada. Totes contra el mateix personatge, un frare de la congregació, Jesús Linares, que ara té 90 anys i i que va fer viure un malson a desenes de nens. Un grup d'exalumnes de La Salle a Montcada i Reixac ha fet pública una carta on denuncien més assetjament, humiliacions i abusos de Linares. Acusen la direcció de l'escola de mirar cap a una altra banda, que és el pitjor que es pot fer mai, però especialment quan ets una escola, tens menors al teu càrrec i un adult amb un llarg historial de sospites d'aquest tipus. L'escola ho sabia. I callava. O bé canviava de classe els alumnes que es queixaven o directament els acusava de mentir. De totes les pitjors respostes possibles, aquestes se n'enduen la palma. Respondre amb silenci, amb indiferència o amb acusacions a una criatura que està sent trepitjada per una mala bèstia no té perdó. Perdoneu, però les paraules surten directament de l'estómac després de llegir els testimonis dels exalumnes que -per sort- estan gosant trencar el silenci. Un silenci humiliant que els havien imposat sense escrúpols des de l'escola on se suposa que els havien d'educar, no només en arrels quadrades i anàlisis de text, sinó també en valors i eines per viure en societat. A la carta, els exalumnes consideren que el silenci que es va mantenir durant anys converteix l'escola en còmplice, perquè, en comptes de protegir les víctimes, va protegir el suposat abusador, i li va permetre que hi continués treballant com a professor, en contacte diari amb desenes de criatures. Potencials víctimes. Un comportament, el de l'escola, irresponsable, que va posar en risc la integritat física i emocional dels menors. Que ara aquests exalumnes se sentin "tristos, remoguts i confosos" és el més comprensible. Ara són adults, però el pas per l'escola, per les aules on feia classe Linares, els ha deixat marca. Els ha ferit. I aquestes són ferides que no només no marxen amb els anys, sinó que es reobren i supuren sovint. El més preocupant -per si no n'hi hagués prou- és que La Salle forma part d'una llista negra fosquíssima, elaborada pel diari El País, que recull centenars de casos d'abusos sexuals a menors comesos per l'Església. En el cas de La Salle, el diari n'ha documentat almenys 60 víctimes, d'una vintena de centres. I, a diferència dels Maristes i dels Salesians, que també tenen denúncies per abusos, La Salle es nega a obrir una investigació global. Una escola que no protegeix els nens, un orde que no protegeix els dèbils, una Església que continua mirant cap a una altra banda. Sort de les víctimes, dels febles que es fan forts i sobreviuen, i que aixequen la veu, trenquen el cadenat de silenci que els havien imposat i -malgrat tot- fan que la veritat surti a la llum.