Trampes i entrebancs per a la investigació de l'espionatge amb Pegasus

L'espionatge amb el programa Pegasus és un escandol. És un escàndol i és un forat de seguretat com una casa de pagès. Un programa espia només a l'abast de governs, que s'infiltra als telèfons mòbils de més de 60 persones: totes, casualment, d'un mateix espai polític i ideològic. El president Aragonès, consellers, diputats, advocats, activistes i fins i tot periodistes. Però que resulta que també va infectar els telèfons de les més altes instàncies del govern espanyol: dels ministres de Defensa i de l'Interior, i del mateix Pedro Sánchez. Algú va entrar al telèfon del president del govern espanyol, en va extreure 2,6 gigues de dades i es va esfumar. I mai més se n'ha sabut res. I no hi ha cap interès per esbrinar res, ni per aclarir res. Cap jutge ha considerat que valgués la pena estirar el fil d'aquest cavall alat. Si més no, pel que fa a la branca catalana. Perquè el fil de Pedro Sánchez i dels ministres sí que ha trobat qui l'estiri: l'Audiència Nacional hi va al darrere. També hi va al darrere des de fa mesos el Parlament Europeu. Ja en un primer informe preliminar va picar la cresta a La Moncloa per haver-se encaparrat a mirar cap a una altra banda i a minimitzar el tema. Ara, una missió d'europarlamentaris és a Madrid per seguir sobre el terreny el rastre de Pegasus. Però tot són trampes i entrebancs. Avui és festiu a Madrid, i demà hi ha festival. La moció de censura marciana de Vox contra Pedro Sánchez promet espectacle i molt de soroll. Ningú està per atendre els eurodiputats, que ja es deuen veure a venir que tornaran cap a Estrasburg amb les mans buides. Cap ministre es reunirà amb ells. Tampoc ningú del CNI. Ni tan sols el defensor del poble espanyol els rebrà. Una manera ben efectiva de deixar morir d'inanició el tema. Des de Catalunya tampoc no s'ha collat ningú per aconseguir un resultat diferent. Les relacions entre presidents havien d'estar congelades, però el desgel de l'Àrtic sembla que s'estén també a la política i ben aviat van quedar descongelades. Una bona unitat de mesura de la capacitat d'incidència de la política catalana. Mínima, fins i tot, en cas d'escàndol.